La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la liquidació de la taxa de recollida d'escombraries corresponent a un local comercial de Girona on no s'exerceix cap tipus d'activitat, i que està donat de baixa dels subministraments bàsics de llum i d'aigua.
La qüestió que planteja la promotora, si es merita una taxa en cas que l'habitatge no rebi determinats subministraments bàsics que acrediten que no se'n fa ús, ha estat objecte de diversos pronunciaments jurisprudencials.
La sentència núm. 1359/2003, dictada pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia en data 12 de maig, estableix que no sols és necessari que el servei de prestació de recollida d'escombraries estigui establert sinó que l'immoble ha de reunir les condicions perquè sigui possible fer-ne ús d'acord amb la seva naturalesa. Cal que s'evidenciï que l'immoble està en condicions de ser habitat i, en conseqüència, de produir els residus, la recollida dels quals es grava amb la taxa.
Així mateix, el Tribunal Suprem, en la sentència de data 10 d'abril de 2002, va determinar que, un cop desapareguda l'activitat sobre la qual s'emetia la taxa, no és procedent seguir tenint-la en consideració per continuar exigint-la, ja que la tarifa aplicada per al càlcul de la quota tributària pressuposa l'exercici d'una activitat i, en aquest cas, en el local propietat del recurrent ja no se n'exercia cap.
En conseqüència, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Girona que valori la possibilitat d'aplicar els pronunciaments judicials esmentats més amunt en la resolució de la queixa presentada per la promotora.