En l'informe de resposta de l'Ajuntament de Rabós es dóna compte d'una primera decisió municipal adoptada en sessió del ple municipal de suspendre els tocs des de les 24 hores fins a les 7 hores i durant el període comprès entre el 25 de juny i el 12 de setembre de 2010. Afegeix també que el so de les campanes ha estat declarat pel Govern de la Generalitat de Catalunya patrimoni cultural immaterial de Catalunya i que el Reglament que desenvolupa la Llei 16/2009, de 22 de juliol, de centres de culte, exclou de les condicions de protecció acústica les campanes. Finalment, l'informe invoca la sentència 565/04 del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona que desestima el recurs interposat contra el silenci administratiu a una demanda de suspensió del toc de les campanes en horari nocturn a la població de Sant Mori.
Davant d'aquesta informació, el Síndic exposa que amb motiu d'altres reclamacions similars a aquesta, ha reconegut el toc de les campanes com una pràctica tradicional, pròpia de la nostra cultura i estimada més enllà d'una expressió pública de la tradició religiosa catòlica. Assenyala també que, si es vol preservar aquesta tradició, cal actuar amb els instruments legals de què es disposa, i entén que la normativa general en matèria de contaminació acústica i per vibracions pot afectar aquesta tradició. En cap cas la normativa en matèria de sorolls i vibracions recull els tocs de les campanes com una excepció no subjecta al compliment de la norma general en matèria d'immissió acústica.
En el cas concret d'aquesta queixa, és necessari saber de quina intensitat sonora estem parlant i quines són les característiques acústiques del soroll, és a dir, objectivar-lo. Si resulta que es troba per sota dels llindars màxims fixats per la normativa, no hi ha d'haver cap problema; ara bé, en cas contrari, caldria corregir la situació, i els ajuntaments tenen l'obligació de fer-ho. Aquesta és una informació que el Síndic va demanar a l'Ajuntament i que no se li va facilitar perquè l'Ajuntament no la tenia.
D'altra banda, l'article 21.3 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, recull la possibilitat d'excloure de l'aplicació general de la Llei determinats supòsits. L'apartat 3 diu que les ordenances poden tenir en compte les singularitats pròpies del municipi, com ara les activitats festives i culturals i les que tenen un interès social, sempre que tinguin un cert arrelament.
Aquesta és la fórmula que sempre recorda el Síndic per tal de protegir el toc de les campanes però que reclama una iniciativa expressa dels ajuntaments d'incloure aquesta qüestió en les seves ordenances.
Justament això és el que ha fet l'Ajuntament de Sant Mori segons consta en la sentència que l'Ajuntament de Rabós ha facilitat, i és per això que el Jutjat ha respectat la decisió municipal.
El Síndic assenyala que no és cert que el Govern de la Generalitat hagi declarat, tal com afirma l'Ajuntament, patrimoni immaterial de Catalunya els tocs de les campanes, ni tampoc que el reglament de la Llei de centres de culte exclogui el toc de les campanes de les condicions generals de protecció acústica. Aquest reglament exclou les campanes de les condicions de protecció acústica que han de complir els recintes tancats de culte segons aquesta llei singular, però un reglament no pot excloure el soroll provocat per les campanes del règim establert en la Llei 16/2001, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
Si no s'intervé de la forma adient, es corre el risc que els tribunals ordenin el cessament del toc de les campanes i la disminució del soroll als llindars d'aplicació general, com ja ha passat.
Caldrà determinar també què passa amb els tocs nocturns. No es tracta d'un tema menor, atès que resulta evident que el toc de les hores amb una intensitat determinada pot alterar de forma seriosa el descans dels residents, sigui quina sigui la seva edat i la seva adhesió particular al so de les campanes.
Així doncs, el Síndic reitera que si bé el toc de les campanes pot ser objecte de protecció com a manifestació d'un costum tradicional, aquesta protecció, per tal que sigui efectiva, ha de dur-se a terme mitjançant una ordenança municipal que reguli i temperi el toc de les campanes per conciliar la preservació de la tradició amb el legítim dret al descans i a la intimitat dels veïns. És per aquest motiu que resulta prudent i necessari aplicar mesures alternatives que evitin molèsties innecessàries i evitables.
El Síndic assenyala que la informació horària no és un servei necessari, mentre que en altres serveis que sí que ho són se'n limita el soroll segons les circumstàncies.
L'article 15 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, contra la contaminació acústica, estableix que el treball nocturn que provoqui soroll ha de ser expressament autoritzat per l'Ajuntament, i sembla que l'efecte dels tocs nocturns no hauria de ser diferent.
El Síndic considera que és al si de les diferents comunitats locals que han d'acordar-se els criteris que han de regir l'ús de les campanes, tot tenint en compte les circumstàncies de l'entorn físic, el dret al descans i a la intimitat dels veïns, els costums tradicionals imperants, la dedicació laboral majoritària de la població i les diferents tradicions culturals presents.
Per tot el que s'ha exposat, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Rabós les actuacions següents:
- Disposar de mesuraments objectius dels valors d'immissió acústica que es produeixen dins dels habitatges afectats, tant en horari diürn com nocturn, a fi de tenir un coneixement real del valor de la intensitat sonora.
- Establir mesures correctores que poden anar des de la supressió total dels tocs en horari nocturn en la franja que es decideixi, fins a la disminució suficient de la intensitat i del nombre de tocs.
- Estudiar la possibilitat d'incorporar en la normativa municipal la consideració de singularitat pròpia dels tocs de les campanes quan superin els llindars de soroll genèrics en horari diürn.
- Fer un treball de diàleg, participació i informació entre la població per tal que la legitimació i l'acceptació de les mesures que es puguin acordar sigui com més àmplia millor.
L'Ajuntament de Rabós accepta parcialment aquestes recomanacions però insisteix a manifestar que el so de les campanes ha estat declarat pel Govern de la Generalitat patrimoni immaterial de Catalunya i afegeix que aquest so no està regulat, tot invocant la Llei 16/2009, de 22 de juliol, de centres de culte, per la qual cosa el Síndic es reitera en el que sobre això ha manifestat en la seva resolució.