Arran de la informació aportada, el Síndic constata que la resposta que va rebre la persona interessada feia només referència a l'àmbit de la cobertura de l'assegurança obligatòria de viatgers, quan la reclamació de la promotora de la queixa assenyalava específicament que reclamava pels danys soferts. Així doncs, en la resposta d'FGC no es fa cap valoració ni pronunciament sobre la pretensió de la persona reclamant de rebre una indemnització compensatòria, és a dir, amb relació a la pretesa responsabilitat d'FGC pels danys soferts.
El Síndic manifesta que, tot i que és conscient que correspon a qui reclama acreditar la relació de causalitat entre el dany i el funcionament del servei, el fet que en la tramitació de la reclamació no se segueixi un procediment formal que faciliti a qui reclama aportar elements probatoris fa més difícil que la reclamació pugui prosperar.
Per això fa referència a una actuació iniciada l'any 2006 amb relació al règim substantiu i processal aplicable a les reclamacions per danys vinculats a la prestació de serveis part d'FGC i la necessitat de concretar-lo normativament.
En el cas objecte de la queixa el Síndic considera que la resolució de la reclamació hauria d'indicar també les vies per reclamar en cas de desacord amb aquella resolució, inclosa, si escau, la possibilitat de formular recurs davant la Junta Arbitral de Transport.
Per aquest motiu, el Síndic demana al Departament de Territori i Sostenibilitat que adopti les mesures oportunes per garantir que es faciliti aquesta informació a totes les persones que reben una resposta desestimatòria a la seva reclamació per danys.