En el seu primer escrit de resposta, el Departament d'Ensenyament considera que el Tribunal Suprem ha deixat clar que l'educació separada per sexes constitueix un model educatiu tan legítim com l'educació mixta, i que l'existència d'aquest model afavoreix la llibertat d'elecció dels pares.
En aquest sentit, diu que el mes de juny de 2006, el Tribunal Suprem va confirmar la jurisprudència emesa pels tribunals de justícia de les comunitats autònomes, en una sentència en què estableix que l'educació diferenciada no és discriminatòria.
Així mateix, comunica que l'educació diferenciada està emparada en l'article 27 de la Constitució, que reconeix el dret fonamental dels pares a escollir l'educació que desitgen per als seus fills, garanteix la llibertat de creació de centres docents i empara el dret dels titulars dels centres privats a definir un ideari o caràcter propi, com a part del contingut essencial del dret a l'educació.
Finalment, considera que l'educació és un dret fonamental, per la qual cosa no es pot imposar ni un model ni un altre, ni l'educació privada, ni la pública, ni la mixta, ni la diferenciada, s'han d'oferir tots els models en igualtat de condicions.
En el seu segon escrit, de data 2 de setembre, el Departament d'Ensenyament informa que les places ofertes per al cicle formatiu de grau superior Sistemes de Control i Regulació d'Automatismes van ser les següents:
- 30 places de primer curs i 30 places de segon curs a una escola de l'Hospitalet de Llobregat.
- 30 places de primer curs i 30 places de segon curs a un institut de Vilafranca del Penedès.
El Síndic comprova que per al curs 2011/2012 hi ha vuit centres educatius (públics i privats) que ofereixen el cicle formatiu de grau superior de Sistemes de Control i Regulació d'Automatismes, a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i l'Alt Penedès, properes al municipi on viu la persona interessada.
En aquest sentit, s'entén que en el cas concret d'aquesta persona existeix una oferta sufragada amb fons públics suficient per tal que la persona interessada pugui accedir als estudis postobligatoris que desitja.
Tot i això, sense entrar a qüestionar l'educació diferenciada per sexes, el Síndic fa les consideracions següents:
La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix en l'article 44 que "1. Correspon al Departament aprovar la programació de l'oferta educativa" i que "4. El Departament, en el marc de la programació educativa, ha de determinar periòdicament l'oferta de llocs escolars tenint en compte l'oferta existent de centres públics i centres privats concertats".
La Llei 12/2009 també recull en l'article 44 que "3. Correspon al Govern determinar els criteris de programació" i que aquesta programació educativa ha de respondre al principi d'equitat educativa i de no discriminació, entre altres. Particularment, estableix que "2. La programació de l'oferta educativa té per objecte establir, amb caràcter territorial, les necessitats d'escolarització que ha de satisfer el Servei d'Educació de Catalunya per a garantir el dret a l'educació de tothom".
Per tant, en la línia del que plantegen els tribunals de justícia, la diferenciació per sexes no es pot considerar discriminatòria, especialment en els ensenyaments de caràcter universal, des del moment que l'alumnat i les seves famílies tenen alternatives d'escolarització.
En el cas objecte de queixa, però, es tracta d'ensenyaments postobligatoris que no tenen caràcter universal. Podria donar-se el cas, doncs, que un alumne resident a un determinat territori i que vol accedir a un determinat cicle formatiu no pugui fer-ho en igualtat de condicions perquè l'única oferta existent al seu territori de residència diferencia per sexes, i només en permet l'accés a un dels dos. Podria donar-se el cas que aquest alumne hagués de modificar la seva residència, o assumir grans desplaçaments diaris, per poder estudiar aquest cicle.
Si es donés aquest cas, el Síndic recorda que la programació de l'ensenyament feta pel Departament d'Ensenyament hauria de tenir en compte no només el dret dels titulars de centres d'establir projectes educatius amb caràcter propi, sinó també el dret de la població a accedir de manera efectiva a l'educació en igualtat d'oportunitats. Si bé es tracta d'una oferta no obligatòria i que l'Administració educativa no ha de garantir l'accés de tothom a aquesta oferta, des del moment en què programa determinats ensenyaments en aquell territori i detecta necessitats de formació, cal que tothom hi pugui accedir en igualtat de condicions.
En aquest sentit, el Síndic suggereix que en la programació de la formació professional es tinguin present aquestes consideracions, i que la provisió de cicles formatius en centres que diferenciïn per sexes es produeixi en cas que la població del sexe que no hi pugui accedir disposi d'alternatives de proximitat per estudiar aquests mateixos cicles. En cas que no existeixi una oferta propera sufragada amb fons públics d'aquests mateixos cicles, demana que es garanteixi el dret de les persones a l'accés a l'educació en igualtat d'oportunitats.