El promotor mostra la seva disconformitat amb la tramitació del Servei Català de Trànsit (en endavant SCT) contra ell d'un procediment sancionador en què se li imputa la comissió d'una infracció de trànsit pel fet que en data 13 de setembre de 2008 va ser denunciat per trobar-se a la calçada o al voral de la via A-2, fora del seu vehicle, sense utilitzar l'armilla reflectant.
D'acord amb les seves manifestacions i el mateix butlletí de denúncia, havia patit un accident i per aquest motiu ha al·legat en el seu descàrrec la commoció com a causa del fet de no portar l'armilla reflectant.
Igualment, ha manifestat el seu descontentament amb la manca de sensibilitat dels agents actuants, que no es van preocupar del seu estat físic i sí, en canvi, de fer la denúncia.
D'altra banda, un cop examinats els fonaments de dret de la resolució del recurs alçada, es palesa que al fonament tercer es conclou que "si bé no ha quedat acreditat que el fet es cometés dolosament, el cert és que [...] en cap moment no s'ha provat que tingués lloc com a conseqüència de cas fortuït o alguna altra causa d'exculpació". Tot i això, consta al mateix butlletí de denúncia que la persona interessada havia patit un accident.
El Síndic indica a l'SCT que, si bé la persona interessada no ha negat mai que els fets siguin certs, el que també ha manifestat -sempre en el seu descàrrec- ha estat la circumstància de l'accident que va patir com a causa que en aquell moment el va impulsar a abandonar el vehicle, per instint de supervivència, per protegir-se al darrera de la tanca protectora de separació de l'altre costat de la via.
Al plec de descàrrecs, el promotor va exposar que en aquells moments no es trobava en condicions de tornar a travessar l'autopista, amb el perill que això podia comportar, per col·locar-se l'armilla.
El Síndic entén que l'accident patit, efectivament, pot ser causa que exculpi l'actuació de la persona interessada, més encara quan els mossos d'esquadra en van deixar constància al mateix butlletí de denúncia i que, en tot cas, no calia esperar fins a la resolució del recurs d'alçada per pronunciar-se amb relació a les al·legacions.
El Síndic considera que en aquestes situacions caldria prioritzar tant l'actuació més humanitària dels agents encarregats de la vigilància del trànsit, la manca de la qual també ha estat palesada per la persona interessada, com l'actuació d'ofici de l'instructor per a la determinació de possibles responsabilitats, d'acord amb l'article 13 del Reglament de procediment sancionador (Reial decret 320/1994).
D'aquesta manera, l'instructor, examinades les al·legacions de la persona interessada, podria haver demanat als agents actuants l'elaboració d'un informe sobre l'estat del denunciat després de l'accident o podria haver requerit al mateix denunciat la presentació d'algun informe mèdic sobre les conseqüències de l'accident, per tal de poder tenir una idea exacta de les circumstàncies concurrents abans d'imputar la comissió de la infracció.
Ans al contrari, es constata que sense ordenar d'ofici la pràctica de cap prova i sense redactar cap proposta de resolució, tot i conèixer l'existència d'un accident, es van elevar a l'òrgan resolutori les actuacions, i als fonaments de dret de la resolució s'hi va fer constar que no es considerava necessària la pràctica de cap més prova, si bé en un moment procedimental posterior, en la resolució del recurs d'alçada, l'òrgan resolutori esmenta expressament que "en cap moment no s'ha provat que (la infracció) tingués lloc com a conseqüència de cas fortuït o alguna altra causa d'exculpació".
En conseqüència d'això exposat, el Síndic suggereix a l'SCT que revisi l'actuació administrativa duta a terme en la tramitació del procediment i reconsideri la decisió adoptada de sancionar la persona interessada.