El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'actuació dels Serveis Territorials de Lleida de l'antic Departament de Medi Ambient i Habitatge en relació amb la tramitació d'un expedient pels danys que va patir un cap de bestiar de la persona a qui representa.
La persona interessada va trobar-se una vaca morta en data 19 d'abril de 2010 i ho va atribuir a l'atac d'uns voltors. Els agents rurals van comprovar la mort de la vaca, però no va ser fins que la persona interessada va insistir per conèixer el resultat de les actuacions de verificació dels danys, dos mesos després, que la van informar de la necessitat de presentar una sol·licitud d'indemnització. El promotor de la queixa manifesta que tota l'actuació dels Serveis Territorials al voltant de l'assumpte va ser irregular.
La persona interessada va formular al·legacions i va demanar la revisió de l'expedient, però no va ser fins al 22 d'octubre de 2010 que es va dictar la resolució de l'expedient i es va declarar improcedent la compensació demanada.
Tot i això, el Síndic recorda que l'article 7 del Decret 176/2007, de 31 de juny, estableix que el termini màxim per resoldre la sol·licitud de compensació és de dos mesos a comptar de la data de la presentació de la sol·licitud, i que transcorregut aquest termini màxim sense que s'hagi notificat a la persona interessada la resolució, la persona interessada pot entendre estimada la seva sol·licitud.
D'acord amb l'article 43.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en els procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada el venciment del termini màxim sense que s'hagi notificat una resolució expressa legitima la persona interessada a entendre la seva sol·licitud estimada o desestimada per silenci administratiu, sens perjudici de la resolució que l'Administració ha de dictar.
En conseqüència, el Síndic demana al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural que revisi l'actuació administrativa en la tramitació donada pels Serveis Territorials del Departament a Lleida a l'expedient de la persona interessada i que notifiqui a aquesta persona la resolució expressa d'estimació amb la consegüent compensació econòmica.
Tot i això, el Departament no ha acceptat el suggeriment del Síndic, perquè entén que d'acord amb l'article 54.2.e) de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques catalanes, s'exceptua dels supòsits d'estimació per silenci els procediments que tenen per objecte la reclamació de quantitats que impliquen el pagament a càrrec de les administracions públiques.
Tot i això, el Síndic recorda al Departament que això no és aplicable al cas objecte de la queixa, ja que la Llei 26/2010, de 3 d'agost, estableix que les actuacions i els procediments iniciats abans de l'entrada en vigor de la Llei es regeixen per la normativa anterior fins a llur finalització. L'entrada en vigor de l'article 54 de la Llei, d'acord amb la seva disposició final sisena, es va produir al cap de tres mesos d'haver estat publicada en el DOGC, i la publicació no es va dur a terme sinó en data 5 d'agost de 2010.
Ateses aquestes circumstàncies i el fet que la sol·licitud que va donar lloc a la tramitació del procediment de reclamació de la compensació de danys i perjudicis es va formalitzar en data 5 d'agost de 2010, i que en data 31 d'agost es va dictar l'acord d'inici de tramitació de la compensació per part de l'Administració, cal posar de manifest que el règim del silenci administratiu aplicable en aquest cas era el que expressament estableix l'article 7.3 Decret 176/2007, de 31 de juliol, regulador dels procediments de compensació de danys i perjudicis causats a l'agricultura i la ramaderia per espècies animals protegides.
En conseqüència el Síndic demana de nou al Departament que accepti el seu suggeriment.
El Departament, però, ha informat que desestima de forma expressa el suggeriment del Síndic, atès que els diferents informes que hi ha a l'expedient confirmen que la mort de l'animal no es va produir per l'atac d'un voltor. Per tant, el Departament entén que estimar la pretensió del reclamant basant-se en la figura del silenci administratiu positiu seria un acte anul·lable, ja que contravindria l'ordenament jurídic i el Departament l'impugnaria davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu, la qual cosa no beneficiaria la persona interessada perquè no seria un acte administratiu executable.