Les promotores de la queixa manifesten la seva disconformitat amb la prestació del servei de tanatori al municipi de Sant Carles de la Ràpita.
Exposen que l'empresa que s'encarrega del servei de tanatori es va negar a prestar-lo a la seva difunta mare, traslladada des de Castelló.
Un cop valorada la documentació de què es disposa, el Síndic indica a l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita el següent:
En la resposta que l'Ajuntament va adreçar a les reclamants, assenyalava que el servei de tanatori no estava inclòs dins dels serveis funeraris que l'empresa ha de prestar obligatòriament als ciutadans. Per aquest motiu, considerava que la prestació del servei -o la negativa a prestar-lo- formava part de la relació mercantil entre l'empresa funerària i l'usuari.
Certament, d'acord amb el que estableixen l'article 4 de la Llei 2/1997, de 3 d'abril, sobre serveis funeraris, i l'article 15 del Decret 209/1999, de 27 de juliol, que la desplega, el servei de tanatori i sala de vetlla no forma part de les funcions que obligatòriament han d'assumir les entitats que presten els serveis funeraris als municipis.
Ara bé, això no comporta necessàriament que si l'empresa disposa d'aquest servei al municipi pugui decidir lliurement si el presta a l'usuari que el demana, i que aquesta qüestió sigui aliena a les funcions d'inspecció i control municipals sobre aquesta activitat, en els termes establerts en les normes esmentades més amunt.
Per tant, el Síndic considera que, si bé l'establiment del servei de tanatori és potestatiu per a l'entitat funerària, una vegada establert l'accés s'ha de facilitar a tots els usuaris que ho demanin i en igualtat de condicions.
Per totes aquestes raons, el Síndic demana a l'Ajuntament que valori de nou la reclamació plantejada per les promotores de la queixa des de la perspectiva indicada i valori si la negativa a prestar el servei de tanatori podria ser constitutiva d'infracció sancionable, a l'empara del que estableixen els articles 12 i 13 de la Llei 2/1997.