El promotor es queixa contra l'Ajuntament de Torroella de Montgrí per no respondre a vint instàncies presentades, en les quals demana informació sobre la legalitat d'un edifici, sol·licita consultar un expedient de llicència urbanística i presenta una denúncia per una presumpta irregularitat urbanística. Considera que l’Ajuntament no li dona resposta perquè encobreix un regidor que ha dut a terme obres il·legals.
L'informe municipal diu que els escrits presentats per la persona interessada no han estat contestats perquè aquesta persona es dedica a presentar escrits de forma indiscriminada contra qualsevol decisió municipal que no li sembla bé, i que busca sempre la confrontació amb la corporació. A la vista del que s’exposa, i més enllà de la queixa concreta, el Síndic fa les consideracions següents: L'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix el deure de l'Administració a dictar resolució expressa en tots el procediments i a notificar-la, dins el termini i la forma prevista a aquest efecte. En el compliment de les funcions administratives, l'activitat de l'Administració ha de garantir els principis de seguretat jurídica i tutela efectiva pròpies d'un estat de dret. En aquest sentit, el principi d’audiència de les persones interessades i l'obligació de respondre de forma expressa als escrits i sol·licituds presentats per les persones interessades té com a fonament garantir l'exercici efectiu del dret de tutela establert a l'article 24 de la Constitució espanyola, dret que, en ser fonamental, es troba dotat d'una protecció especial per part de la resta de l'ordenament jurídic.
Així mateix, la institució del silenci administratiu es configura com una garantia per als ciutadans, a fi i efecte d'evitar que es trobin en una situació d'indefensió davant la inactivitat de l'Administració, sense que en cap cas pugui suplir l'obligació de l'Administració de respondre de forma expressa als recursos interposats. Entre altres raons, és així perquè una de les manifestacions del dret de tutela efectiva és el d'obtenir una resolució fonamentada jurídicament, que permetrà la persona interessada impugnar la motivació de la resolució en defensa dels seus drets i interessos. D'acord amb això, el dret dels ciutadans d'obtenir resposta expressa per part de l'Administració és un dret directament invocable i, per tant, no pot restar supeditat a termes i condicions no establertes expressament en la llei que els regula. Tant és així que el mateix article 42.7 determina que el personal al servei de les administracions públiques que tinguin a càrrec seu el despatx dels assumptes, a banda dels titulars dels òrgans administratius competents per instruir i resoldre, són directament responsables, en l'àmbit de les seves competències, del compliment de l'obligació legal de dictar resolució expressa dins el termini. L'incompliment d'aquesta obligació dóna lloc a l'exigència de responsabilitat disciplinària, sens perjudici de la que sigui procedent d'acord amb la normativa vigent.
D'altra banda, el contingut de la resposta expressa i l'accés a la informació a la persona sol·licitant vénen determinats en funció de la condició de persones interessades o de la titularitat de drets o interessos legítims, individuals o col·lectius, de conformitat amb el que estableixen els articles 35 i 37 de la Llei 30/1992. En el cas concret plantejat, el contingut dels escrits presentats a l'Ajuntament versen sobre l'accés a un expedient d'atorgament de llicència d'obres i a la presentació d'una denúncia per una presumpta irregularitat urbanística. El Síndic recorda que l'article 12 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, que aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, determina que qualsevol ciutadà, en exercici de l'acció pública en matèria d'urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístic, exercici que s'ha d'ajustar a allò que estableixi la legislació aplicable.
Per l'acció pública en matèria d'urbanisme, es considera persona interessada, per ministeri de la llei, a banda de qui tingui drets que poguessin resultar afectats per la resolució que s'adopti, a qui es personi en l'expedient. L'abast i el contingut dels drets d'informació i participació ciutadanes en l'activitat urbanística, com a normativa sectorial, es troben regulats als articles 15 a 20 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. Per això, el Síndic suggereix que es doni resposta expressa als escrits presentats pel promotor.