La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució sancionadora dictada en un expedient incoat en contra seu.
Explica que és catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (en endavant UAB), que el 29 de febrer de 2012 els estudiants van convocar una vaga i que, quan va arribar al campus universitari, va observar que hi havia uns estudiants a la via amb una pancarta i uns agents dels Mossos d'Esquadra. Manifesta que es va dirigir al pàrquing de la universitat, però els agents no li ho van permetre i va haver de tornar a casa, sense poder donar classe.
El 24 de maig de 2012 va rebre l'acord d'incoació d'un expedient sancionador per no obeir les ordres dels agents de l'autoritat en servei de regulació del trànsit (aturar el vehicle de forma injustificada i no obeir de forma reiterada les ordres de reiniciar la marxa sense justificació, obstruint el trànsit de la via).
Exposa que va presentar un escrit d'al·legacions el 29 de maig de 2012, en què manifestava que no havia desobeït les ordres dels agents, ja que quan li van ordenar que continués la marxa ho va fer. Aquestes al·legacions van ser desestimades per la proposta de resolució sancionadora de 28 de novembre de 2012. La persona interessada va presentar un nou escrit d'al·legacions, que va ser desestimat per la resolució sancionadora de 9 de gener de 2013.
Un cop analitzada la documentació de què es disposa, el Síndic no aprecia irregularitat pel que fa a la tramitació del procediment sancionador. No obstant això, aquesta institució fa les consideracions següents amb relació al fet infractor que s'imputa a la persona interessada:
Els fets s'emmarquen en una vaga dels estudiants de la UAB, els quals van tancar els accessos al campus universitari. Segons el certificat emès per la Secretaria General de la UAB, tot i que el dia 29 de febrer de 2012 hi havia convocada una vaga d'universitats, la UAB no va suspendre oficialment les classes i va respectar el lliure exercici del dret de vaga dels seus treballadors i treballadores. Aquest certificat fa constar que la promotora de la queixa no va impartir les seves classes. Per tant, la persona interessada no va poder accedir al campus per impartir les seves classes, com era la seva intenció, i se li va impedir el dret de complir la seva jornada laboral.
Tot i que el Síndic no qüestiona la presumpció de veracitat de les denúncies efectuades pels agents de l'autoritat, considera que hi ha motius suficients per matisar els fets imputats. En concret, considera que no es pot afirmar que es va aturar el vehicle de forma injustificada quan la voluntat de la persona interessada va ser explicar a l'agent la seva intenció i necessitat d'accedir al campus per impartir les seves classes.
Per la seva banda, l'informe de ratificació de l'agent posa de manifest que quan va veure que es col·lapsava el carril amb una cua de més d'onze cotxes va informar la persona interessada que si seguia amb la seva actitud es veuria obligat a denunciar-la. Davant d'aquest advertiment, i segons diu l'informe, la persona interessada va marxar del lloc a gran velocitat.
Per aquest motiu, el Síndic considera que, amb independència de la reacció que pogués haver tingut la persona interessada, el cert és que a instàncies de l'agent de l'autoritat, i obeint les seves ordres, aquesta persona va marxar del lloc dels fets i, tot i això, va ser denunciada.
Així doncs, i tenint en compte la naturalesa dels fets exposats, el Síndic suggereix al Departament d'Interior que revisi la sanció imposada a la promotora de la queixa.