De l'examen de la documentació, es conclou el següent:
En primer lloc, a l'informe de 24 de setembre de 2007, l'agent de la policia local que va atendre la promotora manifesta que es va inspeccionar el lloc on va ensopegar i es va observar que la placa que envolta la pilona ha perdut pasta de subjecció a terra, per la qual cosa les puntes han quedat enlaire. Diu que dues persones més van ensopegar al mateix lloc mentre va durar l'actuació, i que per això es va senyalitzar la pilona fins que es va reparar.
En segon lloc, segons l'informe de l'1 d’abril de 2008, l'aparellador municipal va comprovar que el piló abatible havia quedat baixat i que estava aixecat uns 5-6 cm de terra. Diu que es va contactar amb l'empresa de manteniment perquè es reparés i que provisionalment es van fer unes "rampes" per evitar el graó.
En tercer lloc, la conclusió de l'informe del Servei de Contractació és que aquestes reclamacions s'han de resoldre cas per cas i depèn molt del criteri de qui ha de resoldre. Els tribunals estableixen que els vianants han de prestar atenció a les condicions de la via pública, i en certs casos es pronuncien per establir una concurrència de culpes.
En quart lloc, el Servei d'Organització va desestimar la reclamació de la promotora el 12 de novembre de 2008, per les raons següents: "Segons resulta dels informes, el quadrat és una pilona hidràulica per regular el pas dels vehicles. És cert que està lleugerament aixecada de la rasant del paviment, però la seva existència és visible amb llum diürna pel seu material i color ben diferent del paviment i no sembla lògic que els vianants passin per sobre d'aquests tipus d'elements o pilones. Els vianants també han de prestar atenció a les circumstàncies del carrer i les administracions no es poden convertir en asseguradores universals de tot allò que passi a la via pública.”
I finalment, la promotora va formular un recurs de reposició contra aquesta resolució denegatòria, que també es va desestimar l'1 d’abril de 2009, al·legant que la Guàrdia Urbana va fer un informe al qual no s'ha fet referència perquè només se’n fa dels que es considera més rellevants. Els informes i els dictàmens dels òrgans consultius són declaracions de judici emeses per òrgans qualificats, que estan cridats a il·lustrar l'òrgan decisor i a proporcionar-li els elements de judici necessaris per dictar la resolució amb garanties d'encert. Com a regla general, els informes no són vinculants, i l'òrgan competent per resoldre té llibertat per seguir o no el parer que se'n derivi, però això no significa que aquests informes no tinguin cap valor. De fet, l'article 54.1.c) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, exigeix que es motivi expressament tot acte o resolució administrativa que s'aparti del criteri expressat en l'informe o dictamen emès. Atès que l'exigència de motivació va en funció de l'eventual contrast posterior de la legalitat de l'acte, només quan hi hagi unes bones raons que ho justifiquin els òrgans actius poden vàlidament apartar-se dels informes.
Així, la jurisprudència precisa que "aunque los informes de los órganos consultivos de la Administración no vinculan, en una valoración, discrecional primero y lógica después, tales informes merecen un determinado crédito de veracidad, dado el juicio de pericia o de apreciación de conocimientos técnicos sobre datos y circunstancias preexaminadas que comportan un obligado alcance y máxime cuando se han producido con unanimidad" (sentències del Tribunal Suprem de 6 de juny de 1969 i de 2 d’abril de 2002).
Per tant, el Síndic aprecia que en aquest cas l'òrgan competent ha adoptat una decisió que s'aparta del parer dels informes tècnics, i que del contingut de la resolució no es dedueix una motivació suficient sobre les raons que justifiquen no seguir aquests criteris tècnics. D'altra banda, el Síndic entén que no és desproporcionat concloure que el que ha propiciat la caiguda de la promotora ha estat un mal funcionament d'un servei públic responsabilitat de l'Ajuntament, com a titular del domini públic i competent de mantenir-lo en condicions de seguretat adequades i raonables, sens perjudici que correspongui a la promotora avaluar i acreditar els danys soferts.
Per tant, el Síndic suggereix que totes aquestes circumstàncies poden afavorir una solució diferent a la que s’ha adoptat per resoldre aquest cas, ja que també és possible interpretar que, si bé la conducta de la perjudicada ha contribuït en la producció del dany, aquesta no és suficient per trencar el nexe de causalitat adequada entre l'actuació administrativa i el dany, la qual cosa comporta, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, una modulació o compensació en la indemnització dels danys causats i un repartiment de la càrrega indemnitzatòria davant d'un supòsit de concurrència de culpes.