La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la presumpta situació de desatenció del seu fill, extutelat per la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (en endavant DGAIA). Exposa que les condicions materials en què viu actualment el noi, després d'haver sortit del centre d'acolliment la Ribera el 19 de juliol de 2011, són poc adequades.
El noi resideix amb la seva mare, la qual actualment viu en una habitació llogada i durant la setmana treballa i dorm a la presó, on compleix condemna en situació de tercer grau nivell A.
Entre d'altres aspectes, la promotora sol·licita que es revisi la seva situació material i se li ofereixi millors condicions i recursos per poder assumir amb garanties les seves funcions parentals.
En vista del que s'exposa a l'informe de la DGAIA, s'observa una discrepància important pel que fa al retorn del noi amb la seva mare, pocs dies abans de la majoria d'edat: si bé la DGAIA diu que el retorn es va fer amb l'acord de la mare, aquesta fa constar que no la van avisar que el seu fill tornava amb ella, ni havia signat cap document.
El Síndic considera que, més enllà que s'hagués arribat a un acord o no, la situació de la mare no permetia el retorn tal com es va fer, de manera que es va produir una situació que no sembla acceptable en aquest cas. D'una banda, per l'extrema precarietat de la mare, i de l'altra, perquè un noi que ha estat tutelat per l'Administració durant quinze anys no hauria de ser expulsat del sistema de protecció a la infància en aquestes condicions.
Per tant, el Síndic conclou que la sortida d'aquest noi del sistema de protecció s'hauria pogut fer de manera diferent, i que un bon acompanyament en els darrers moments de la minoria d'edat amb un adolescent tutelat des de (quasi) sempre per l'Administració és clau per l'entrada a la vida adulta, i constitueix un dret de la persona que ha estat cuidada sempre per l'Administració.
Altrament, tots els esforços que han fet els serveis i els professionals que l'han atès durant els quinze anys anteriors poden quedar sense resultat, i el fet de trobar-se sense suport en aquest moment tan delicat no pot portar a una vida adulta normalitzada.
D'acord amb això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que faci els esforços necessaris per fer un acompanyament adequat a la majoria d'edat dels joves tutelats, amb protocols de preparació i d'acompanyament que els centres residencials d'acció educativa i els centres residencials d'educació intensiva hagin d'aplicar de forma obligada.