S'han rebut diverses queixes relacionades amb la situació financera i patrimonial de la secció de crèdit d'una cooperativa, formulades pel president d'aquesta entitat i diversos afectats, a partir de l'inici del procediment concursal de l'entitat esmentada.
Els promotors de les queixes manifesten la seva preocupació per la situació dels estalvis dipositats en la secció de crèdit objecte de procés concursal i plantegen el seu desacord amb l'actuació del Departament d'Economia i Finances (en endavant DEF) que, a criteri seu, no s'ha ajustat a les funcions que li pertoquen. En aquest sentit, i sempre segons la valoració dels afectats que s'han adreçat al Síndic, no s'ha fet cap actuació de control i inspecció a aquesta secció de crèdit des de l'octubre de 2006 quan, a criteri seu, en aquella data ja s'havien detectat indicis d'una situació financera i patrimonial irregular que no van generar cap actuació inspectora per instar-ne l'esmena ni es va incoar cap procediment per investigar eventuals infraccions.
En aquest sentit, els promotors de les queixes assenyalen que la situació que reflecteix l'informe de la Direcció General de Política Financera i Assegurances de febrer de 2008, quan ja s'havia iniciat el procediment concursal, és essencialment coincident, a criteri seu, amb el que reflectia l'informe d'octubre de 2006.
Un cop rebuda i valorada la informació del DEF que es va demanar amb relació a aquest assumpte, el Síndic assenyala el següent:
L'actuació del Departament amb relació a les preteses irregularitats que algunes de les persones que han presentat queixa li imputen s'ha de valorar des d'una doble perspectiva:
A. Pel que fa a l'eventual manca d'actuació deguda, com a funcionament anormal de l'Administració i fonament d'una obligació indemnitzatòria, cal assenyalar que el que plantegen els promotors de la queixa, en essència, és l'eventual responsabilitat de la Generalitat de Catalunya per no haver detectat irregularitats en la gestió de la secció de crèdit d'aquesta entitat i no haver exercit, o haver-ho fet de forma negligent, les funcions que, en el marc legal vigent, té atribuïdes la Direcció General de Política Financera i Assegurances.
El Síndic està d'acord amb el que s'assenyala en l'informe: que les facultats d'inspecció que atribueix al DEF la Llei 6/1998, de 13 de maig, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives, no abasten la supervisió de totes les activitats de la Cooperativa que, d'altra banda, han de subjectar la seva activitat a auditoria externa.
Pel que fa a les seccions de crèdit, les funcions d'inspecció s'han de circumscriure a verificar que es compleixen la Llei 6/1998 i el Decret que la desplega, i no poden abastar tots els aspectes que engloba la gestió privada de la secció, que correspon als òrgans gestors de l'entitat. Es tracta, per tant, com s'indica en l'informe, d'una funció limitada a la verificació del compliment de les normes indicades i no d'una supervisió general del funcionament de l'entitat i les seves decisions inversores.
D'altra banda, alguns pronunciaments dels tribunals de justícia sobre l'eventual responsabilitat patrimonial de l'Administració en l'exercici de les funcions de control i inspecció d'activitats financeres en supòsits que han afectat petits estalviadors i han tingut una significativa repercussió social han exigit, entre altres requisits, per declarar la responsabilitat de l'òrgan supervisor per manca d'actuació, que aquest hagi incomplert un deure concret d'actuació, de manera que la responsabilitat no es pot emparar només en la facultat genèrica de supervisió sobre qui realitza l'activitat financera que ha provocat el dany patrimonial.
D'acord amb aquest plantejament, el Síndic entén que una eventual responsabilitat de l'Administració de la Generalitat requeria acreditar l'incompliment -o el compliment negligent o irregular- de les funcions que la Llei 6/1998 i el Decret que la desplega li atribueixen amb relació al funcionament de les cooperatives de crèdit.
En qualsevol cas, l'eventual responsabilitat pels perjudicis soferts pels socis no productors d'aquella cooperativa s'ha de valorar en el marc de la reclamació per responsabilitat patrimonial que puguin haver formulat els afectats contra el DEF, i d'acord amb el règim legal de responsabilitat patrimonial i el procediment establert per tramitar aquest tipus de reclamacions.
B. Al marge d'una possible obligació indemnitzatòria, el Síndic recorda que l'Administració pot adoptar algun tipus de mesura per pal·liar o minorar l'afectació a particulars, en atenció a les implicacions socials que aquest procés ha comportat per a determinats col·lectius de petits estalviadors especialment perjudicats per aquesta situació, i concentrats en el territori d'implantació de la cooperativa.
Tot i que es desconeix la situació concreta d'aquesta cooperativa més enllà del que han recollit els mitjans de comunicació, el Síndic entén que és en aquest context que cal situar la decisió d'impulsar la formalització d'un crèdit condicionat a la formalització d'un conveni de creditors -pendent d'autorització judicial- que permeti a la cooperativa mantenir la seva activitat i fer front al compliment, encara que només parcial, de les obligacions contretes amb creditors, amb una referència especial als dipòsits aportats a la secció de crèdit per socis no productors; i sens perjudici de la valoració que legítimament es pugui fer sobre l'oportunitat de l?opció escollida.
Més enllà de les valoracions anteriors sobre l'actuació duta a terme, el Síndic vol destacar especialment que la crisi d'aquesta cooperativa posa de manifest, d'una banda, l'existència d'un risc que determinades operacions financeres de captació de dipòsits, dutes a terme per unes institucions que no tenen naturalesa financera, puguin deixar els dipositaris en una situació d'especial desprotecció, ja que les seves imposicions no gaudeixen de les garanties establertes per als dipòsits bancaris; i, d'altra banda, també la conveniència d'adoptar mesures per evitar o minimitzar aquest risc.
És cert que la Llei 6/1998 ja fixa, entre altres, uns límits a l'activitat de captació de passiu de les seccions de crèdit, però el Síndic entén que la situació que s'ha generat en el cas que ha motivat aquesta actuació obliga a valorar l'oportunitat de proposar la modificació d'aquesta regulació.
No correspon al Síndic determinar quines han de ser les mesures que cal adoptar, però sí que pot destacar la conveniència d'adoptar-les per minimitzar el risc que es reprodueixin situacions similars en un futur.
Alguns mitjans de comunicació han assenyalat que hi ha un projecte de modificació normativa en estudi que preveu introduir limitacions en l'activitat de les seccions de crèdit de les cooperatives, que sembla que apuntarien a reduir l'abast de les operacions financeres que poden realitzar les seccions de crèdit i augmentar les garanties de solvència. En aquest sentit, el Síndic demana informació sobre aquesta qüestió, si efectivament és així i, si escau, l'abast concret de les mesures en estudi.