El promotor de la queixa, en representació d'una empresa de Mediona, exposa que l'empresa s'autogestiona els residus i que mai abans no els havien reclamat l'import de la taxa de residus comercials. Segons diu, no hi ha cap contenidor a prop de la finca per poder dipositar les deixalles, raó per la qual considera que no li correspon pagar-la.
En primer lloc, no consta que s'hagi efectuat la notificació individual de la liquidació de la taxa corresponent a l'alta en el padró, i de les dades de què es disposa se'n desprèn que sense l'emissió de la liquidació corresponent es van emetre les provisions de constrenyiment per reclamar la taxa per no haver-la abonat en termini voluntari de pagament. En conseqüència, el Síndic considera que les provisions de constrenyiment dictades en data 16 de juny de 2014 i 20 de novembre de 2014 són nul·les per falta de notificació reglamentària de les liquidacions. Per això, entén que s'haurien d'anul·lar les provisions de constrenyiment emeses per deutes a la hisenda municipal de Mediona, en concepte de la taxa per a la gestió de residus comercials de l'exercici de 2014 de la finca, per falta de notificació de les liquidacions corresponents i que, si escau, s'haurien de dur a terme les actuacions oportunes per procedir a la devolució dels ingressos indeguts.
En segon lloc, l'Ajuntament informa que hi ha una distància considerable, en concret de 700 metres, entre el local generador potencial de residus i els contenidors on es poden dipositar les escombraries. D'acord amb això, cal recordar que no és suficient l'existència d'un servei al municipi per cobrar una taxa, sinó que el cobrament només queda justificat quan el servei es presta de manera efectiva. Així mateix, cal apuntar que la imposició contributiva ha d'estar directament correlacionada amb el servei efectivament prestat i rebut. Per tant, el Síndic considera que la quota tributària de la taxa que es pot exigir s'ha d'adequar al valor de la prestació rebuda.
Tenint en compte, doncs, la distància en què es troba el contenidor més proper, no es pot entendre que l'Ajuntament estigui prestant a l'empresa el servei de manera efectiva i, per tant, que es produeixi el fet imposable que genera l'obligació de pagar la taxa en concepte de servei de recollida d'escombraries. De les dades de què es disposa, se'n desprèn que en l'exercici del 2014 el servei no es va prestar, ni consta que s'estigui prestant en l'actualitat de forma adequada.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Mediona:
- Que doni les ordres oportunes per anul·lar les liquidacions practicades al promotor en concepte de taxa pel servei de recollida de residus comercials, i que, si escau, es procedeixi a la devolució dels ingressos indeguts.
- Que es revisi el contingut de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa de recollida, transport i tractament dels residus comercials, a fi de tenir en compte supòsits en què els receptors del servei han de recórrer una distància considerable per transportar els residus fins al contenidor més pròxim.
- Que s'ubiqui algun contenidor pròxim a l'immoble.