El promotor es queixa de la incoació d'una sanció de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor per una presumpta infracció de circulació comesa en data 13 de juny de 2010 a les 12.37, consistent a circular a una velocitat anormalment reduïda, sense causa justificada, i entorpir la marxa d'un altre vehicle.
La persona interessada va presentar un escrit d'al·legacions en data 23 d'agost de 2010 en què exposava que anava a la velocitat adequada a les circumstàncies del trànsit, ja que hi havia mercat a Sant Antoni de Vilamajor en el moment dels fets i molta afluència de gent creuant pel mig de la via. De tota manera, el promotor va demanar també la velocitat concreta a la qual circulava, perquè considera que en aquell moment anava a una velocitat correcta.
En data 27 de setembre de 2010, l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor va dictar el Decret 145/2010 mitjançant el qual es desestimen les al·legacions plantejades i es confirma la sanció imposada. No obstant això, a la resolució només es diu que "de les actuacions practicades en aquest expedient es desprèn que queda acreditat el fet denunciat i l'autoria", sense especificar-se el motiu pel qual es desestimen les al·legacions presentades, si s'han traslladat a l'agent denunciant els fets consignats pel presumpte infractor perquè n'informi o si hi ha alguna manera de provar la velocitat a què anava el promotor en el moment dels fets.
L'Ajuntament respon que no va ser possible lliurar en mà la denúncia "ateses les especials circumstàncies que es van produir aquell dia, perquè tant la Policia Local com els Mossos d'Esquadra que van prestar servei al municipi tenien establerta la preferència de regulació del trànsit i del control de circulació de totes els vehicles".
En un informe anterior es deia també que van ser desestimades per Decret 145/2010, de 27 de setembre de 2010, les al·legacions formulades per la persona interessada, però no s'especifica a cap dels informes tramesos ni a la resolució sancionadora notificada a la persona interessada el motiu pel qual s'han desestimat les al·legacions i la prova proposada a la mesura de velocitat a què estava circulant en el moment de la denúncia.
El promotor al·legava precisament que el dia de la denúncia hi havia molta afluència de persones circulant pel carrer, la qual cosa entorpia la marxa del vehicle si no es volia posar en risc els vianants, circumstància que la persona interessada atribuïa al fet que se celebrava el mercat al municipi. Tot i això, en l'informe es torna a corroborar i afegeix que també es duia a terme una manifestació no autoritzada.
A la denúncia, en canvi, l'agent fa constar que no hi havia cap causa justificada per circular a una velocitat anormalment reduïda. Però tot i aquesta circumstància i l'obligació de notificar les denúncies a l'acte, no es va lliurar la butlleta de la denúncia en mà al conductor del vehicle per poder constatar-ho.
En la petició d'informe anterior, el Síndic va posar en relleu que no constava a la resolució el contingut de l'informe de ratificació de l'agent denunciant ni el motiu pel qual s'havia desestimat la prova de mesura de la velocitat que proposava la persona interessada. Tampoc no s'esmenta res respecte d'aquesta qüestió en aquest segon informe ni s'aporta l'informe de ratificació de l'agent denunciant.
El fet que la persona interessada posés de manifest l'existència de contradiccions entre els fets denunciats i les observacions de la mateixa butlleta de denúncia hauria d'haver estat suficient per determinar el trasllat de les seves al·legacions a l'agent denunciant per tal que en l'escrit de ratificació exposés les circumstàncies que van concórrer, ja que, si més no, la redacció de la butlleta de denúncia és absolutament confosa respecte de la velocitat real a què circulava el vehicle i els motius que van motivar aquesta marxa anormalment reduïda.
Així doncs, respecte de la manca d'informe de ratificació de l'agent denunciant i la manca de motivació de la denegació de la proposta de prova, si bé és cert que hi ha una potestat discrecional de l'Administració quant a la denegació a la pràctica de la prova proposada, el que no pot fer és rebutjar-la sense més, sinó que aquesta ha de ser improcedent o innecessària, però en tot cas l'instructor ha de dictar resolució motivada que expressi els motius de la denegació.
D'altra banda, respecte a la manca de notificació en mà de la denúncia, s'al·lega com a causa de la manca de notificació la "regulació del trànsit", però ateses les circumstàncies descrites, s'entén que no es pot considerar que sigui una de les excepcions descrites a l'article 76.2 de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, tals com "circumstàncies en què la detenció del vehicle pugui originar un risc per a la circulació, tot indicant els motius concrets que la impedeixin" o "la gran intensitat de circulació o concurrència de factors meteorològics adversos, obres o altres circumstàncies en què la detenció del vehicle també pugui originar un risc concret" (article 10.3 del Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial).
En conseqüència de tot el que s'ha exposat, s'entén que en la tramitació d'aquest procediment sancionador no es van observar les disposicions legals vigents quant a la sol·licitud de l'informe de ratificació dels agents ni a la denegació motivada de la sol·licitud de prova, ni tampoc a la notificació en mà de la denúncia en el moment en què es va formular, de manera que s'ha vulnerat el dret del promotor de la queixa a la presumpció d'innocència. Per tant, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor que anul·li aquesta sanció.