L'Ajuntament de Castellbisbal assenyala, en síntesi, que és coneixedor de l'existència de penyes de joves del municipi que, per raó de la manca d'un centre d'oci i juvenil, han optat per llogar locals per aconseguir un lloc d'esbarjo i de reunió. A partir de la documentació facilitada, s'evidencia que el consistori ja té identificats quins són els locals de reunió, atès que els va inventariar, i que en una ocasió els va arribar a conceptuar com a "club social amb bar".
Des que es van començar a posar en marxa les trobades de les penyes es va detectar que el seu funcionament repercutia en la tranquil·litat dels veïns dels immobles veïns, essencialment pel volum de la música. Aquesta situació va conduir l'Ajuntament a considerar que l'activitat que tenia lloc en aquests locals era similar a la d'una activitat recreativa de concurrència pública, fet que el va conduir a requerir la legalització de l'activitat.
El requeriment municipal va generar un seguit de reunions entre diferents regidories implicades en l'afer -Activitats i Medi Ambient, Joventut i Seguretat Ciutadana- que van acordar capgirar el tractament que s'havia donat a l'activitat, entenent que no eren activitats de pública concurrència perquè eren locals de caràcter privat, per la qual cosa no els podia ser d'aplicació la Llei 10/1990 llavors vigent.
Atès aquest canvi de concepció, l'Ajuntament va consensuar unes bones pràctiques perquè les tinguessin en compte les penyes, per evitar les molèsties al veïnat per sorolls i aglomeracions a la via pública i consum de productes que produeixen dependència, amb unes mínimes mesures en matèria de seguretat i salut. El Síndic assenyala que aquestes darreres mesures no són més que un recordatori de bona conducta, ja que no es diu altra cosa que cal evitar les denúncies fundades dels veïns immediats; cal evitar les denúncies dels veïns del carrer i evitar embrutar el carrer amb deixalles.
L'Ajuntament també esmenta que ha dut a terme tasques de mediació amb reunions celebrades els mesos de setembre de 2006 i febrer de 2008 per part de la tècnica de joventut amb les diferents penyes per recordar-los els principis de convivència social.
Finalment, l'Ajuntament manifesta haver mantingut una reunió amb alguns veïns afectats, durant la qual els ha informat que l'actuació municipal queda limitada als casos en què es pugui constatar l'existència d'infracció administrativa per incompliment de l'Ordenança de sorolls o l'Ordenança de civisme i convivència ciutadana. Tanmateix, l'Ajuntament afirma que no s'ha fet cap control de verificació de la incidència acústica perquè no s'ha rebut el requeriment de cap veí. En canvi, es diu que s'han incoat procediments sancionadors en aplicació de l'Ordenança de convivència ciutadana, tot i que no es diu com han finalitzat, quines sancions s'han imposat i si han estat pagades voluntàriament o per la via de constrenyiment.
Per resumir, tal com manifesta l'informe municipal, la línia d'actuació seguida ha estat la de tolerància amb els joves i mediació.
Tanmateix a l'escrit municipal s'assenyala que s'incorpora una relació de la totalitat d'actuacions i serveis duts a terme per la policia local des del maig de 2006 fins al maig de 2010 que, per omissió, no s'ha adjuntat.
En vista d'aquesta informació, i tenint en compte l'escrit de queixa i el contingut del DVD facilitat recentment per la persona interessada en què s'enregistra un volum de música elevat, el Síndic entén que és necessari fer les consideracions següents:
1. No s'ha detectat que la mediació s'hagi dut a terme entre els responsables de les penyes i les persones que viuen a prop de la plaça o els veïns afectats. Del contingut de l'escrit municipal sembla que la mediació a què es refereixin no hagi estat més que una reunió entre responsables municipals i les diferents penyes. Reunions que, segons consta, s'han limitat a dues convocatòries: una al 2006 i l'altra al 2008.
Ateses les problemàtiques associades al desenvolupament d'aquestes activitats, el Síndic entén que, d'una banda és insuficient mantenir dues reunions per recordar l'aplicació de les bones pràctiques. La labor de la mediació comporta reunir les dues parts en conflicte sota la direcció d'un responsable, en qualitat de mediador, per tal que a partir del diàleg es puguin adoptar solucions que permetin evitar el conflicte veïnal i, en definitiva, la convivència pacífica entre ambdues parts.
D'altra banda, la fixació d'unes bones pràctiques que recullen, a banda de mesures de seguretat i de salut, recordatoris de conducta cívica, no són suficients si no se'n fa un seguiment de prop. Tanmateix, no consta que s'hagi fet aquest seguiment per verificar les condicions i les mesures de seguretat (extintors i instal'lació elèctrica) dels locals utilitzats com a llocs de reunió, ni tampoc per conèixer, atesa la persistència de les molèsties, el grau d'incidència acústica de les activitats mitjançant un mesurament des d'algun dels domicilis més afectats. Cal dir que, en aquest cas, no és necessari rebre un requeriment veïnal per dur a terme les mesures sonomètriques, sinó que cal ser més proactiu i contactar amb els veïns afectats per acordar una data per fer-les. Res d'això no s'ha fet i, per tant, les denúncies de les persones interessades i la gravació feta en el DVD constitueixen indicis que apunten cap al desenvolupament d'una activitat molesta.
2. L'Ajuntament va canviar el tractament de les activitats de les penyes, per considerar que, atès el seu caràcter privat, no els era exigible la normativa de la Llei 10/1990.
Les reunions de joves en locals utilitzats bàsicament com a llocs per fer-hi festes amb música, que a Castellbisbal reben el nom de "penyes", també tenen lloc en altres punts de la península, i prenen diferents noms, com ara "bajeras", "cuartos de ocio", "piperos", "cuadrillas", "garitos" i "lonjas".
De fet, consta que recentment el Tribunal Superior de Justícia de Navarra, Sala Contenciosa Administrativa, sentència de 19 de maig de 2009 (RJCA\2009\776), va resoldre un recurs d'apel·lació, atesa la manca d'activitat d'un ajuntament per evitar la producció de sorolls i molèsties per part de l'activitat recreativa i de reunió que es dui a terme en un local. Per la via del procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals de la persona, atesa la incidència acústica generada per l'activitat en els habitatges dels demandants, es va arribar a la conclusió que l'ajuntament havia desatès les obligacions d'adoptar les mesures adequades i suficients per fer cessar la vulneració dels drets fonamentals, com és l'article 18 Constitució espanyola que es considera infringit quan la immissió de sorolls a l'habitatge sobrepassa els nivells admesos.
Aquesta sentència assenyala que el fet de parlar amb els ocupants del local, no fer les sonometries o incoar expedients sancionadors que queden en la indeterminació són una mostra de la tolerància practicada per l'ajuntament en permetre el desenvolupament d'activitats en un local sense llicència per tenir música. També assenyala que l'ajuntament no fixa cap horari de tancament quan, tot i tractar-se d'un lloc de reunió, és un lloc de reunió pública perfectament determinat i conegut per l'autoritat municipal on es reuneixen un nombre important de persones. Tot això suposa una manca de compromís per part del consistori amb l'entorn, ja que hauria d'haver ordenat el cessament de l'activitat en horari nocturn, a banda d'ordenar mesures correctores en matèria acústica.
Una altra sentència, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Pamplona el 12 de juliol, segons informació recollida en un article de premsa, condemna un ajuntament per responsabilitat patrimonial, ateses les molèsties ocasionades per l'activitat musical de les "bajeras" o "cuartos de ocio" d'uns locals de reunió de joves.
També consten, via premsa, actuacions de tancament de "lonjas juveniles" o llocs d'oci per excés de soroll i manca de llicència per a llur ocupació per part de l'Ajuntament de Bilbao.
Per tant, el Síndic manifesta que és clar que l'ajuntament no pot desconèixer el seu deure legal de vetllar pel compliment de les condicions de funcionament de l'activitat, especialment pel que fa als sorolls i l'horari, excusant-se amb el caràcter privat dels locals o dels llocs de reunió dels joves.
En aquest sentit, el Síndic recorda que la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, vigent actualment, defineix a l'article 4 quin és el seu àmbit d'aplicació i n'exclou les celebracions i els actes privats o de caràcter familiar que no es duen a terme en establiments oberts al públic i que, per llurs característiques, no comporten cap risc per a la integritat dels espais públics, per a la convivència entre els ciutadans o per als drets de tercers. De manera que, si les reunions o les celebracions que tenen lloc en locals comporten un risc per a la convivència entre els ciutadans, sí que quedaran dintre de l'àmbit d'aplicació de la Llei citada.
D'altra banda, el Síndic entén que les reunions de joves en locals utilitzats com a centres d'oci, dels quals es desconeix si disposen de les mesures de seguretat apropiades per a l'aforament habitual, no són més que la utilització d'un local per a una pràctica alternativa que el que pretén és sortejar el compliment de les mesures que de ben segur s'haurien d'exigir i requerir en el moment que es tirés endavant la construcció d'un centre d'oci juvenil o un ateneu juvenil.
Per tot això, el Síndic fa els suggeriments següents al consistori:
a) Que intervingui de forma activa en el control d'aquests locals de reunió utilitzats com a centres d'oci que ja tenen identificats per ordenar-ne el cessament, ateses les consideracions formulades.
b) Que, amb caràcter previ a l'ordre de cessament, contacti amb la Direcció General del Joc i de l'Espectacle per si li cal també el suport de la Unitat Regional de Policia Administrativa perquè, juntament amb la Policia Local, es duguin a terme les actuacions d'inspecció precises, tot això sens perjudici de fer els mesuraments sonomètrics des de l'habitatge més afectat, seguint les indicacions de metodologia i les prescripcions corresponents.
c) Que, al marge dels mesuraments, dugui a terme de manera discreta controls, no només als voltants dels centres per verificar si es produeix una alteració de l'ordre públic i de la convivència veïnal -infracció tipificada com a greu a l'article 98.16 de l'Ordenança de civisme i convivència ciutadana i per a la imputació de la qual s'entén que no cal arribar al mesurament sonomètric, sempre que hi hagi una descripció acurada dels fets que s'imputen constatats en acta per l'agent de l'autoritat-, sinó per reflectir si la incidència acústica produïda dins de l'habitatge pot pertorbar el descans d'una família.
d) Que el recurs als tribunals hauria de ser evitable si l'Ajuntament utilitza amb eficàcia les eines legals al seu abast. D'altra banda, cal actuar amb fermesa davant de situacions de contaminació acústica la tolerància envers les quals pot comportar condemnes importants en concepte d'indemnització, amb greus conseqüències per a les economies municipals.
e) Que el Govern va aprovar el Pla d'equipaments culturals de Catalunya (Decret 40/2010, de 16 de març), amb la finalitat d'impulsar i fomentar les actuacions adreçades a facilitar l'accés de la ciutadania a la cultura i impulsar les pràctiques culturals associades a aquests equipaments. El Decret conté unes assignacions d'equipaments de la xarxa bàsica per trams de població (article 11) per als quals es preveu l'establiment de programes d'actuació i la convocatòria d'ajuts per part del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.