Segons la informació facilitada pel Departament d'Empresa i Ocupació, en data 10 de desembre de 2012 es va dictar una resolució per la qual es desestimava el recurs que havia interposat el promotor perquè aquest disposava d'ingressos superiors als que percebia en concepte de renda mínima d'inserció i tenia cobertes les seves necessitats bàsiques.
La Llei 10/1997, de 10 de juliol, de la renda mínima d'inserció, i la normativa que la desplega, disposen que tenen dret a aquesta prestació, en les condicions que s'estableixin, les persones que no disposin de mitjans econòmics necessaris per atendre les necessitats bàsiques de la vida diària. En termes generals, es considera que hi ha manca d'ingressos quan no se supera l'import de la prestació de renda mínima d'inserció.
En aquesta queixa es planteja una discrepància essencial sobre l'existència o no d'altres ingressos. el Departament indica que es va tenir en compte que durant el període de maig a agost de 2011 s'havien fet diverses imposicions en efectiu i per transferència bancària per un import superior als sis mil euros. D'això el Departament ha conclòs que el promotor disposava d'altres ingressos que havien suposat una reducció o una suspensió de la prestació de renda mínima d'inserció.
En canvi, el promotor exposava que aquests ingressos provenien exclusivament d'ajudes econòmiques puntuals dels seus familiars, i aportava una declaració del seu pare en aquest sentit. Sobre això el Departament argumenta que la declaració del pare no té validesa jurídica, i que en tot cas la quantia de les imposicions efectuades és superior a la que es reconeix en aquesta declaració.
Cal recordar que, d'acord amb la normativa que regula el procediment administratiu, si l'Administració no considera certs els fets al·legats per les persones interessades pot instruir la pràctica de les proves que siguin convenients, a fi d'acreditar els fets i circumstàncies al·legades.
Així doncs, davant el dubte sobre l'afirmació del promotor en relació amb la naturalesa d'altres ingressos, l'Administració gestora del procediment té la possibilitat d'instruir les actuacions adients per comprovar la veracitat o no d'aquesta afirmació. I per fer-ho té diverses possibilitats, com ara requerir a la persona interessada els documents que consideri necessaris, demanar els informes que cregui oportuns o instruir qualsevol altra prova que cregui convenient.
En aquest cas no consta que s'hagi fet així; i resulta difícilment justificable que si l'òrgan gestor dubta de la certesa d'aquestes al·legacions, no hagi instruït cap tràmit per comprovar-les.
En vista de tot el que s'ha exposat, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que impulsi les actuacions oportunes per comprovar les circumstàncies econòmiques del promotor en el moment de la suspensió i per verificar l'existència o no d'ingressos suficients per mantenir el dret a la prestació, per la qual cosa pot requerir-li expressament la documentació que consideri oportuna per acreditar la seva situació.
Igualment, el Síndic suggereix que es tingui en compte el dret del promotor a mantenir i reprendre la prestació, llevat que s'acrediti de manera suficient l'existència d'altres fonts d'ingressos que, per la seva naturalesa i quantia, siguin indicatius de la disponibilitat de recursos suficients per atendre les necessitats bàsiques.