El promotor mostra la seva disconformitat amb el Servei Català de Trànsit (en endavant SCT) per la duplicitat de la sanció imposada per una mateixa infracció.
El promotor de la queixa manifesta que se li va incoar un expedient sancionador, que va abonar dins del període de pagament amb descompte. No obstant això, considera que se l'ha sancionat dues vegades pel mateix fet, en concret per circular amb un vehicle amb pneumàtics que no conserven el dibuix en la seva totalitat de la banda de rodament o s'aprecien deformacions o talls. En un cas, es tracta del pneumàtic segon de l'eix exterior de la tractora, i en l'altre, del pneumàtic bessó interior esquerre del tercer eix.
El promotor de la queixa posa de manifest que només es pot imposar una denúncia per vehicle d'aquest tipus de vehicle. Per tal d'acreditar aquest extrem, aporta dues sentències, que ja va aportar també en el seu escrit d'al·legacions, dictades pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 i pel núm. 2 de Vitoria-Gasteiz, que així ho confirmen.
En resposta a la petició del Síndic, l'SCT comunica que les sentències aportades pel promotor de la queixa, segons les quals només pot incoar-se una denúncia per vehicle i no una per cada roda, adopten un criteri aïllat que no és el seguit per l'SCT. La seva interpretació és que cada pneumàtic que no conservi el dibuix en la banda de rodament o que presenti deformacions o talls pot donar lloc a una denúncia independent de les altres que es poden incoar per l'estat de la resta dels pneumàtics del vehicle de què es tracti.
En aquest sentit, tot i que certament la qüestió plantejada depèn del criteri que s'adopti, és interessant citar la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa, en concret de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció 2a, de data 16 de setembre de 2003, la qual es posiciona en la mateixa línia que les sentències del Jutjat Contenciós Administratiu de Vitoria-Gasteiz, i que estableix el següent:
"[...] Lo que ocurrió es que cada expediente se siguió por un neumático diferente, el de autos que ya hemos dicho que se refiere al neumático posterior izquierdo tercer eje. En cambio, el expediente [...] se refiere al neumático primer eje derecho.
Ahora bien, ello no supone que exista duplicidad de sanciones pues, como hemos visto, existe un dato de hecho diferencial entre los expedientes.
Otra cosa es que sea incorrecto tramitar dos expedientes por una infracción que debiera considerarse única o al menos continuada, aunque se refiriesen a neumáticos diferentes pues la lesión al bien jurídico protegido se produjo en unidad de acto al circular sin ambos neumáticos en correcto estado".
Aquesta mateixa sentència, que no entra en l'anàlisi d'aquesta qüestió atès que la part actora no havia recorregut, centra el tema en una qüestió de proporcionalitat de la sanció, que el Síndic considera més adient pel cas plantejat.
Cal tenir present que la infracció continuada, com el seu model, el delicte continuat, és una unitat jurídica formada per diversos actes, i cada un d'ells, aïlladament considerats, reuneix les característiques d'un il·lícit consumat o intentat. Tot i així, es qualifiquen conjuntament com si fos un sol il·lícit.
Així doncs, la infracció continuada, com el delicte continuat, és una construcció que té per objecte evitar reconèixer que concorren diversos fets típics constitutius d'altres tantes infraccions quan existeix una unitat objectiva (la lesió d'un mateix bé jurídic, encara que hagi estat produïda per diferents accions) i/o subjectiva (un mateix fet típic però diferents subjectes passius), que permeten veure diferents actes, per sí sols il·lícits, com part d'un procés continuat unitari.
La Sentència del Tribunal Suprem, de 24 d'octubre de 1998, recull la doctrina jurisprudencial sobre aquesta construcció jurídica i, en concret, els requisits que han de concorre per a la seva consideració.
Un cop analitzats els requisits i els efectes de la infracció continuada, si es comparen amb les circumstàncies d'aquest cas i tenim en compte quin és el bé jurídic que cal protegir -la seguretat en la circulació- el Síndic creu que es pot arribar a concloure que els fets típics, que s'han sancionat de forma independent -un per cada pneumàtic-, conformen una unitat objectiva.
Per tant, en el supòsit que sigui més d'un pneumàtic d'un mateix vehicle el que no es trobi en les condicions adequades, en lloc d'incoar un expedient sancionador per cadascuna de les rodes afectades, i imposar-li la sanció en el grau mínim, el Síndic considera que s'hauria d'haver qualificat com una infracció continuada i, en conseqüència, haver incoat un únic expedient sancionador i imposar una sanció en grau màxim, en funció de la gravetat dels fets que afecten la circulació posada en perill pel mal estat de dos pneumàtics d'un mateix vehicle.
En conseqüència, i per les raons que es desprenen de les reflexions precedents, el Síndic suggereix que a l'empara d'allò previst a l'article 105.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es revoqui la resolució per la qual se sanciona el promotor de la queixa i s'apliqui la construcció de la infracció continuada.