En l'informe presentat pel Departament de Territori i Sostenibilitat s'exposa que la quota que cal pagar del cànon de l'aigua s'obté una vegada determinada la base imposable multiplicada pel tipus de gravamen, i, en tant que tribut, aquests elements essencials estan determinats per llei.
Així doncs, el Departament manifesta que la base imposable està constituïda pel volum d'aigua consumit o estimat i que el sistema preferent per obtenir-la és l'estimació directa, que consisteix en el consum real portat a terme pel contribuent i que s'obté de la lectura de l'aparell de mesura.
També assenyala que, com que no existeix un tipus progressiu del cànon, no és necessari regular un tractament especial davant episodis de fuita d'aigua o avaria del comptador.
Partint de la base d'aquesta informació, el Síndic assenyala, en primer lloc, que el Decret legislatiu 3/2003 pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües, estableix que constitueixen el fet imposable del cànon de l'aigua l'ús real o potencial de l'aigua i la contaminació que l'abocament d'aigua pot produir.
En segon lloc, i en relació amb el càlcul de la base imposable del tribut d'acord amb el volum d'aigua, el Síndic constata que el volum considerat en el cas objecte de la queixa va ser generat a causa d'una fuita d'aigua per un cas fortuït i no atribuïble a un comportament negligent, i la companyia d'aigües va establir com a volum consumit 750 m3, i va considerar els 3.963 m3 restants imputables a la fuita.
Així mateix, un cop detectada l'avaria, el promotor de la queixa va informar que de forma immediata es va reparar i que va sol·licitar a l'empresa d'aigua la revisió de la factura perquè no s'apliqués penalització per l'excés de consum.
L'entitat subministradora va estimar la sol·licitud en haver quedat acreditat que la fuita va ser produïda per un fet fortuït no atribuïble a negligència de l'usuari i, en conseqüència, va rectificar la factura de l'aigua sense que s'apliqués el tipus progressiu pels metres cúbics imputables a la fuita.
En tercer lloc, el Síndic indica que, d'acord amb l'article 70 del Text refós de la legislació en matèria d'aigües, en els supòsits d'usos industrials i assimilables de l'aigua, el tipus corresponent del cànon de l'aigua resulta de la suma d'un tipus de gravamen general corresponent a l'ús, i un tipus de gravamen específic, corresponent a la contaminació. El fonament d'aquest tipus més específic consisteix a gravar el volum d'aigua en funció de la contaminació produïda, segons el principi que qui més contamina més paga.
Partint d'aquesta informació, en els casos de fuita no atribuïble a negligència dels abonats, el Síndic considera que no és aplicable el tipus de gravamen específic per contaminació, ja que no s'ha produït un abocament d'aigua utilitzada en una activitat industrial atès que els usuaris de l'activitat potencialment contaminant no han arribar a poder fer ús d'aquella aigua. Igualment, considera que només caldria aplicar el tipus general sobre els 750 m3 en tant que l'entitat subministradora considera que aquests són els metres cúbics no imputables a la fuita.
Finalment, pel que fa al fet que no existeixi un tipus progressiu del cànon, el Síndic considera que és necessari, per un principi de seguretat jurídica i a fi de no gravar situacions imprevisibles o inevitables que generen un excés involuntari de consum d'aigua, regular un sistema diferenciat de l'aplicació del cànon de l'aigua pels supòsits de fuites d'aigua per ús industrial i assimilable, agrícola o ramader.
El Síndic entén que l'aplicació del cànon, en aquells casos en què les persones interessades, tot i haver actuat amb la diligència necessària, no han pogut evitar una avaria que ha provocat una fuita d'aigua, no hauria de generar imports abusius. Per un criteri de justícia, un empresari no pot sortir perjudicat per l'aplicació del cànon sense cap raó ambiental que ho justifiqui.
Per tot això, el Síndic recomana al Departament de Territori i Sostenibilitat que estudiï la possibilitat de portar a terme una modificació legislativa per la qual es reguli un sistema diferenciat de l'aplicació del cànon de l'aigua per als supòsits de fuites d'aigua per ús industrial i assimilable, agrícola i ramader.
A més, en aquest cas concret, el Síndic suggereix que es revisi el cànon d'aigua aplicat en la factura corresponent al tercer trimestre de 2010 en el sentit expressat en les consideracions anteriors, i que s'estableixi qualsevol altra mesura correctora que es pugui considerar adient per resoldre la situació plantejada pel promotor de la queixa.