El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'expulsió del centre d'acolliment residencial Zona Franca de Barcelona per no haver donat al centre tota la paga de la prestació que percep mensualment.
Segons el centre, el motiu de l'expulsió del promotor va ser l'incompliment reiterat del seu pla de treball i el comportament inadequat i agressiu vers alguns treballadors del centre en les immediacions de l'equipament.
Els informes de l'Àrea de Qualitat de vida, igualtat i esports de l'Ajuntament de Barcelona relatius a aquest cas no aporten informació concreta sobre el procediment sancionador seguit. Així, doncs, no s'informa si en aquest cas el reglament intern del centre preveu un règim sancionador específic, si es va aplicar un procediment sancionador específic del centre o servei o si es van seguir les pautes del procediment establertes al règim sancionador general establert per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
En vista d'això, el Síndic recorda que d'acord amb l'article 95 de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials de Catalunya, el procediment sancionador que els òrgans competents per iniciar, instruir i resoldre els expedients sancionadors en matèria de serveis socials han d'aplicar és el que està establert per la normativa del procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat, respectant els principis generals en matèria sancionadora establerts per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Pel que fa a les infraccions i sancions dels usuaris o beneficiaris de prestacions, concretament, l'article 110 de la de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, solament afegeix a la normativa general que la competència per imposar als usuaris o beneficiaris d'una prestació les sancions establertes per la Llei de serveis socials correspon a la persona titular de l'òrgan que ha concedit la prestació.
Així, doncs, s'ha de tenir present que l'exercici de la potestat sancionadora en matèria de serveis socials requereix un procediment establert legalment o reglamentàriament i que en cap cas no es pot imposar una sanció sense que s'hagi tramitat el procediment necessari (article 134 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre). Si no existeix un procediment específic regulat, s'ha d'aplicar el règim general.
A més a mes, d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, tot procediment sancionador ha de garantir a la persona presumptament responsable els drets de ser notificada dels fets que se li imputin, de les infraccions que tals fets puguin constituir i de les sancions que, si escau, se li puguin imposar, i també de la identitat de l'instructor, de l'autoritat competent per imposar la sanció i de la norma que atribueixi tal competència. També se li ha de notificar el dret de formular al·legacions i utilitzar els mitjans de defensa admesos per l'ordenament jurídic que siguin procedents (article 135) i la resta de drets reconeguts a l'article 35 de la mateixa norma.