Un veí de Girona s'ha adreçat al Síndic per exposar la seva queixa davant del retard en el pagament de la renda bàsica d'emancipació (en endavant RBE) que va sol·licitar, tot i estar reconegut de forma provisional mitjançant una resolució de 4 d'abril de 2008.
El Síndic recorda al recent Departament de Territori i Sostenibilitat que, després d'haver-se adreçat a Adigsa en demanda d'informació, el 9 de març de 2009 va arxivar les actuacions arran de la resposta facilitada per l'aleshores Departament de Medi Ambient i Habitatge (en endavant DMAH), atès que la persona interessada va comunicar que havia rebut ja la resolució de reconeixement de la RBE.
No obstant això, al final del mes d'octubre de 2010, la persona interessada va tornar a posar-se en contacte amb el Síndic i va manifestar que des del mes de març de 2010 no cobrava els pagaments de l'ajut.
Arran d'aquesta nova informació, el 2 de novembre de 2010 el Síndic es va adreçar novament a Adigsa per demanar informació sobre el cas. Com a resposta, el 24 de novembre de 2010, el DMAH va manifestar que el motiu pel qual s'havien suspès els pagaments era una incidència amb l'Agència Tributària que el promotor ha de solucionar i que per tal que l'esmeni ja s'han posat en contacte amb ell telefònicament.
Posteriorment, el Síndic s'ha posat en contacte amb la mare de la persona interessada, la qual ha confirmat haver rebut el passat mes de gener les quantitats pendents, després d'haver solucionat el problema existent amb l'Agència Tributària.
En vista del que s'ha exposat, es constata que el DMAH ha pres les mesures necessàries per tal de fer efectiu el pagament de l'import que es devia al promotor de la queixa.
No obstant això, de l'anàlisi de la documentació que consta en l'expedient, el Síndic observa que, en un primer moment, el retard en els pagaments es va produir per uns problemes en la notificació de la resolució definitiva de reconeixement de la RBE, ja que l'Administració al·legava que la notificació de la primera resolució (el reconeixement provisional) i la de la resolució definitiva tenien adreces diferents.
En aquest sentit, no es pot concloure l'existència del problema de notificació al·legat, ja que efectivament la resolució provisional i la definitiva necessàriament havien de fer-se en domicilis diferents, atès que quan la persona interessada va formular la sol·licitud de reconeixement provisional de RBE vivia encara al domicili dels seus pares, mentre que la resolució definitiva es va tramitar ja a l'habitatge llogat per la persona interessada, mesos després.
Per aquest motiu, el Síndic recorda que la notificació de la resolució definitiva no es va dur a terme d'acord amb les previsions de l'article 59.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que estableix que "les notificacions s'han de fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per l'interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l'acte notificat", amb independència que la notificació s'intentés al domicili de la persona interessada o al dels seus pares.
Amb aquest recordatori de deures legals, es finalitza la intervenció del Síndic en aquest cas.