La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb relació al cobrament de les prestacions meritades i no percebudes referents a la situació de la dependència de la seva mare.
L'any 2010 la mare de la promotora va començar a cobrar de forma regular l'ajuda econòmica de la llei de la dependència que havia sol·licitat l'any 2008, però el juliol de 2011 la promotora va sol·licitar la revisió del seu grau i nivell de dependència atès que havia empitjorat el seu estat de salut. En virtut de la resolució de 29 de febrer de 2012 es va reconèixer a la persona interessada un grau III i nivell 2 de dependència, però en data 16 de maig de 2012 aquesta persona va morir.
Posteriorment, en data 21 de juny de 2012 es va dictar la resolució del Programa individual d'atenció (en endavant PIA) que confirmava el servei de teleassistència, amb efectes des del 23 d'octubre de 2008.
La qüestió de fons que ha motivat aquesta queixa es correspon amb la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant. I, en aquest cas, segons la informació de què es disposa, el procediment no s'ha resolt.
Aquesta qüestió va ser tractada amb anterioritat pel Síndic amb motiu de les nombroses queixes que des de l'any 2008 s'han rebut sobre aquesta problemàtica i que plantejaven un problema comú: la demora i la manca de resolució dels procediments en què no s'havia elaborat el PIA i, com a conseqüència d'això, la manca d'accés d'aquestes persones -i dels seus causahavents- als drets que els podrien haver correspost en atenció a la situació de dependència.
Tal com ja s'ha anat reiterant en els diferents expedients de queixa que s'han tramitat, el Síndic considera que el tractament d'aquests supòsits s'ha de fer tenint en compte, d'una banda, la configuració del dret subjectiu que crea la Llei 39/2006, de 13 de desembre; i, de l'altra, el deure de resolució expressa de tots els procediments. Així mateix, és necessari prendre en consideració que en molts casos la gestió dels procediments, i el retard en la tramitació, ha estat la causa que no s'hagi pogut elaborar el PIA, per la qual cosa no és admissible traslladar als particulars les conseqüències de la inactivitat o de l'activitat insuficient de l'Administració.
En conseqüència, pel que fa a la queixa formulada per la promotora, atès que no consta que s'hagi resolt l'expedient, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família el deure legal de resoldre els procediments en els terminis legalment establerts.