El Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) indica que la menor va obtenir la residència inicial en data 31 de juliol de 2007, la qual va ser renovada, i que la vigència actual del permís és fins al juliol de 2012.
En data 6 de febrer de 2009, l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (en endavant ICAA) va sol·licitar iniciar els tràmits per a la nacionalització d'aquesta menor. La DGAIA va descartar aquesta possibilitat, ja que la menor es trobava sota la mesura administrativa d'acolliment preadoptiu, i adquiriria la nacionalitat espanyola en el moment de l'adopció.
En vista de l'endarreriment en què es troba el procediment d'adopció, l'equip funcional d'infància (EFI) competent ha tornat a valorar la possibilitat d'iniciar els tràmits per tal que sigui concedida a la menor la nacionalitat espanyola abans que conclogui el procediment judicial. Inicialment ja es va sol·licitar a l'autoritat competent de Nador, al Marroc (suposat lloc de naixement de la menor), la partida literal de naixement sense obtenir-ne resposta. En data 20 d'octubre de 2010, s'ha demanat al Consolat del Marroc i a l'Ambaixada d'Espanya a Rabat la seva col·laboració per tal que proporcionin la partida literal de naixement de la menor pequè ougui obtenir la nacionalitat.
La demanda d'acolliment preadoptiu instada per l'ICAA va ser admesa a tràmit per un jutjat de primera instància de Barcelona, en data 26 de novembre de 2009. Els acollidors van comparèixer per prestar el seu consentiment el gener de 2010. El jutjat ha dut a terme la recerca dels pares biològics de la menor per ser escoltats dins el procediment. La mare biològica va comparèixer al jutjat el 14 d'octubre de 2010. El jutjat encara continua amb la recerca del pare biològic. La menor va ser citada per al 17 de novembre per ser escoltada.
El procediment podria allargar-se com a conseqüència de la recerca del pare biològic. D'altra banda, és previsible que la mare biològica interposi recurs d'apel·lació, atès que a la compareixença va mostrar la seva total disconformitat amb la mesura presa.
Una vegada s'hagi constituït l'acolliment preadoptiu, caldrà instar l'adopció que podria presentar dificultats pel que fa a la família biològica.
Tot i el que s'ha exposat, a l'informe de resposta rebut el DASC encara indica que només en casos excepcionals es demana la naturalització de menors que es troben sota la mesura d'acolliment preadoptiu.
Per això, el Síndic fa les consideracions següents al DASC:
- Fa més de 7 anys que la menor està tutelada per la DGAIA.
- Com que no disposa de DNI, no pot sortir del país sense un permís de la Delegació del Govern, i en cap cas no pot sortir de l'àmbit de la comunitat econòmica europea.
- La menor es troba acollida en família, en règim de preadoptiu, i aquesta situació li genera una sensació de provisionalitat i inseguretat, i complica la dinàmica familiar.
- Quant a la residència permanent, l'article 72.3 del Reglament de la Llei orgànica 4/2000 sobre els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya, explicita que són necessaris cinc anys de residència continuada sota tutela per donar la residència. En aquest cas, la tutela va ser efectiva des del 28 de juliol de 2003.
- En relació amb la residència temporal, tot i que la tutela és de 28 de juliol de 2003, la residència inicial és del 31 de juliol de 2007 (la qual va ser renovada, i la seva vigència actual és fins el juliol de 2012).
- Respecte a la nacionalitat, malgrat el transcurs del temps, s'observa que la DGAIA no centra l'atenció en la tramitació d'aquest aspecte, ja que es fonamenta en l'article 22 del Codi civil sobre mitjans d'obtenció de la nacionalitat: "Bastará el tiempo de residencia de un año para: c. El que haya estado sujeto a la tutela, guarda por acogimiento de un ciudadano o institución española durante dos años consecutivos".
Seguint aquestes consideracions, s'observa una manca de diligència en els tràmits per a l'obtenció i el reconeixement de la nacionalitat espanyola de la menor, d'acord amb el seu interès superior, tenint en compte que des del 2003 està tutelada per la DGAIA. Per aquesta raó, el Síndic discrepa de la valoració i lectura genèrica sobre el cas del DASC que diu que "només en casos excepcionals es demana la naturalització de menors que es troben sota la mesura protectora d'acolliment preadoptiu".
Per tant, el Síndic recorda que, d'acord amb l'article 3 de la Convenció sobre els drets de l'infant, aprovada per les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, en totes les accions que concerneixen l'infant, tant si són portades a terme per institucions de benestar social públiques o privades, tribunals de justícia, autoritats administratives o cossos legislatius, la consideració principal ha de ser l'interès primordial de l'infant.
Per tot això, el Síndic suggereix, en concret, que s'agiliti el procés de reconeixement de nacionalitat de la menor i, en general, que s'adoptin mesures per a la millora de la tramitació del procés de reconeixement de la nacionalitat dels menors immigrants tutelats per la DGAIA.