El promotor de la queixa manifesta que la reclamació feia referència als danys que va patir el seu vehicle en data 24 de febrer de 2014 quan estava estacionat a l'aparcament de l'edifici Egara de Sabadell.
D'acord amb la informació que s'ha proporcionat, si bé sembla que hi ha una voluntat del Departament d'Interior d'investigar els fets per determinar qui s'hauria de fer càrrec del rescabalament dels danys ocasionats, la realitat dels quals no sembla que sigui objecte de discussió, el fet és que, tot i el temps que ha transcorregut des que el promotor va presentar la reclamació, encara no s'ha decidit la incoació d'un procediment en la forma legalment i reglamentàriament establerta. De fet, en el darrer escrit tramès, es comunica que els Serveis Jurídics del Departament estan valorant si escau tramitar un procediment de responsabilitat patrimonial.
L'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i, al seu torn, l'article 81 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, determinen que els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, tret dels casos de força major o de danys que els ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar d'acord amb la llei, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
Els procediments administratius aprovats i fixats per les normes constitueixen la garantia d'una actuació no arbitrària per part dels poders públics. Així, quan un ciutadà formula davant una administració pública una reclamació per danys i perjudicis, és la tramitació del procediment administratiu que regula el Reial decret 429/1993, de 26 de novembre, la que permet dilucidar si cal fer efectiva o no la responsabilitat patrimonial.
En casos com aquest, en què el resultat lesiu per al particular s'ha produït en el marc de la prestació d'un servei o actuació pública, però que té el seu origen en l'activitat d'un contractista públic, el Síndic s'ha pronunciat en el sentit que l'Administració ha de ser més proactiva i ha de tramitar un procediment de responsabilitat patrimonial ordinari.
És al llarg de la tramitació d'aquest procediment quan s'ha de resoldre si s'ha d'estimar la reclamació i determinar si la responsabilitat correspon al contractista, i, si fos el cas, requerir aquest últim per tal que tramiti i valori la reclamació. D'aquesta manera, es garanteix la unitat del règim processal i substantiu de la responsabilitat derivada del funcionament dels serveis públics i es facilita a l'afectat la tramitació de la seva reclamació sense necessitat de tornar-la a formular si escau davant el contractista. I es garanteix al contractista que no es valorarà a qui correspon respondre pels danys ocasionats sense el seu consentiment i sense la possibilitat de formular al·legacions.