El promotor de la queixa exposa la seva preocupació per la situació de les seves nétes, de 8 i 5 anys, i manifesta la seva voluntat d'acollir-les.
Addueix que d'acord amb el règim establert per sentència judicial, les menors viuen amb el seu pare i tenen visites amb la mare. Tot i això, l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència (en endavant EAIA) del Baix Empordà ha proposat ingressar les nenes en un centre d'acollida, proposta amb la qual el promotor no està d'acord.
De la documentació tramesa per la Direcció General d'Atenció a la Infància es desprèn que s'han fet múltiples actuacions, derivacions i coordinacions de l'EAIA amb altres serveis a fi de poder millorar l'entorn familiar per fer possible la permanència d'aquestes germanes en el nucli.
Amb tot, aquestes actuacions no han estat suficients per reconduir la situació familiar i, ateses les circumstàncies familiars actuals tant dels progenitors com dels avis materns, aquestes germanes no reben, en aquests moments, la cura i l'atenció adequades pel desenvolupament integral de llur personalitat.
Així, malgrat la llarga intervenció amb aquest nucli familiar sembla que persisteixen factors objectius de risc.
L'article 105 k) de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, estableix que són situacions de desemparament ?les situacions de risc que per llur nombre, evolució, persistència o agreujament determinin la privació a l'infant o adolescent dels elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat?.
D'acord amb la informació rebuda, el Síndic dóna per closa la seva actuació en aquest assumpte, i recorda al Departament de Benestar Social i Família que la declaració de desemparament i l'adopció posterior d'una mesura de protecció no ha d'impedir la comunicació, la relació i les visites dels infants amb el seus familiars, llevat que llur interès superior n'aconselli la limitació o exclusió.