El Síndic insisteix sobre la necessitat de supervisar i regular els serveis educatius d'atenció a la infància que no funcionen com a escoles bressol o ludoteques, encara que sí que funcionen de forma anàloga, per tal de garantir dues funcions principals. La primera, garantir millor l'adequació de les condicions d'atenció dels infants, subjectes amb especial vulnerabilitat i que han de ser objecte d'una protecció especial per part dels poders públics, tal com estableixen la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant o la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.
En aquest sentit, el Síndic recorda que l'article 3.3. de la Convenció sobre els drets de l'infant estableix el deure de les administracions públiques de regular els serveis que atenen infants i d'assegurar que aquests serveis acompleixen les normes establertes, especialment pel que fa a la seguretat, la salubritat, el nombre e treballadors i la competència del personal, i per mitjà de la supervisió.
I la segona funció fa referència a l'establiment de responsabilitats competencials clares entre administracions quant a la supervisió del compliment de la normativa vigent, especialment important en els casos de denúncia per funcionament irregular o no adequat. De fet, l'experiència del Síndic evidencia que la tendència del Departament d'Ensenyament és no inspeccionar els centres que no funcionen sota la seva autorització administrativa, de la mateixa manera que el Departament de Benestar Social i Família, que manifesta no ocupar-se de supervisar els serveis infantils que hagin quedat exclosos del procediment d'acreditació de les ludoteques.
L'aplicació del Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres, ha suposat que alguns serveis que es presentaven com a llars d'infants hagin passat a presentar-se com a ludoteques. Mentre la normativa protegia la denominació d'escola bressol i llar d'infants i afavoria la regulació de nombrosos centres, que passaven a ser formalment considerats escoles bressol i llars d'infants, no evitava els processos de fugida del marc normatiu d'alguns altres serveis.
Precisament, el Decret 94/2009, de 9 de juny, pel qual es regulen les ludoteques, evita que aquests serveis educatius que fugien de la regulació de les escoles bressol i llars d'infants es denominin ludoteques. No obstant això, es produeix un cop més que aquests mateixos centres mantenen el mateix funcionament -servei educatiu d'atenció regular, sense l'acompanyament presencial de la persona legalment responsable, per exemple- i adopten altres denominacions diferents a la d'escola bressol o ludoteca.
Davant d'aquesta qüestió, el Departament de Benestar Social i Família, assenyala que pel que fa a d'altres tipus d'establiments diferents a les ludoteques i que prestin serveis adreçats a la infància, han d'estar sotmesos als règims respectius que estableixi la seva regulació i, si aquesta no existeix, cal, si més no, complir el que estableixi la llicència d'activitat que hagin obtingut per tal de desenvolupar la seva activitat.
Per tot això, el Síndic posa de manifest, d'una banda, que els requisits previstos per atorgar una llicència d'activitat no garanteixen la qualitat de les condicions d'atenció a la infància, més enllà dels aspectes relacionats amb les condicions de seguretat, ambientals, de salut pública, etc., de competència municipal; i d'altra banda, que els ajuntaments tenen competència per autoritzar el tipus d'ús d'un establiment per mitjà de la llicència municipal, supervisar que compleixen els requeriments normatius establerts i, fins i tot, regular criteris objectius que formin part del seu àmbit competencial. En canvi, els ajuntaments no fixen requisits per exercir una activitat determinada, com és el cas de l'atenció a la infància, sobre la qual no tenen competències.
En aquest sentit, cal posar de manifest que la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, en l'article 22 estableix que el Departament de Benestar Social i Família ha de promoure programes generals d'actuació per a cada un dels diferents tipus de serveis especialitzats en infants i adolescents a fi de garantir l'homogeneïtat de criteris entre aquests serveis; establir directrius i procediments generals d'actuació dels serveis especialitzats d'atenció als infants i adolescents; promoure l'establiment de protocols d'actuació entre les diferents administracions, departaments o serveis, que assegurin l'actuació coordinada i integral dels serveis especialitzats en infants i adolescents.
En aquest sentit, el Departament de Benestar Social i Família té altres responsabilitats en relació amb els serveis d'atenció a la primera infància que funcionen de manera anàloga a les escoles bressol i a les ludoteques, sense ser-ho, més enllà de la seva autorització administrativa.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família, en primer lloc, que valori quines actuacions ha previst dur a terme envers els serveis especialitzats en atenció a la primera infància que no operen com a ludoteques o escoles bressol, en compliment del que preveu la normativa (article 22 de la Llei 14/2010, per exemple); en segon lloc, que especifiqui, com a departament competent en infància i adolescència, com es pot garantir que els serveis especialitzats en atenció a la primera infància que no estan autoritzats com a ludoteques o escoles bressol garanteixen una atenció de qualitat a la infància, d'acord amb determinades condicions també previstes en l'ordenament jurídic vigent (formació de professionals, etc.); i, en tercer lloc, que valori quina hauria de ser l'administració competent per regular les condicions d'atenció dels serveis especialitzats en atenció a la primera infància que no estan autoritzats com a ludoteques o escoles bressol.