La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució de l'Ajuntament de Balaguer del passat 27 de desembre de 2011, per la qual es desestima la reclamació de responsabilitat patrimonial que va presentar el 30 de setembre de 2011.
El Síndic recorda a l'Ajuntament de Balaguer que l'admissió a tràmit d'una reclamació és un acte administratiu escaient sempre que: la sol·licitud es dirigeixi a l'òrgan competent; s'ajusti als requisits formals previstos a l'article 70 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; i, per imperatiu de l'article 6.1 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, especifiqui les lesions produïdes, la presumpta relació de causalitat entre aquestes i el funcionament del servei públic, l'avaluació econòmica de la responsabilitat patrimonial, si fos possible, i el moment en què la lesió efectivament es va produir.
I, en cas contrari, si l'Administració estima que la sol·licitud d'iniciació del procediment no reuneix els requisits esmentats, el que correspon és requerir a la persona interessada la subsanació i millora de la reclamació, en els termes establerts a l'article 71.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.
Així doncs, un cop analitzat el contingut de la reclamació formulada per la promotora de la queixa, el Síndic entén que en aquest cas era escaient admetre a tràmit la reclamació.
D'altra banda, l'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, determina que els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, tret dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
Alhora, l'article 81 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que les administracions han de respondre dels danys i perjudicis ocasionats als ciutadans en els seus béns i drets com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics excepte en els casos de força major o de danys que els ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar d'acord amb la llei. En qualsevol cas, el dany ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones.
Així, un cop analitzat si s'havia d'admetre o no a tràmit la reclamació de la promotora de la queixa, sens perjudici de facilitar-li un termini per esmenar la reclamació, si esqueia, l'Ajuntament hauria d'haver impulsat el procediment en tots els seus tràmits en un termini de sis mesos: actes d'instrucció, pràctica de proves, sol·licitud d'informes, audiència a la persona interessada, proposta de resolució i terminació del procediment amb resolució expressa.
Aquest és el procediment que caldria haver seguit per complir el deure de bona administració recollit a l'article 22 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost.
Per tot això, el Síndic recorda a l'Ajuntament la necessitat de tramitar i resoldre la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada per la persona interessada, d'acord amb el que estableix el Reial decret 429/1993, de 26 de març, sobre el reglament dels procediments en matèria de responsabilitat patrimonial.