La persona interessada manifesta la seva disconformitat davant la manca de desenvolupament urbanístic de la urbanització Mas Pere de Calonge. En concret, assegura que els veïns de la urbanització no disposen de sistema de clavegueram i que l'Ajuntament concedeix llicències d'obres a zones que no tenen garantits els serveis mínims i cèdules d'habitabilitat a immobles que no compleixen els requisits.
El Síndic recorda a l'Ajuntament de Calonge que ja va intervenir l'any 2005 en aquest assumpte. En aquell moment, l'Ajuntament va informar el Síndic sobre la problemàtica que es va crear com a conseqüència de la sentència núm. 490, de 15 de juliol de 1991, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, confirmada per la sentència de 24 de juliol de 1997, del Tribunal Suprem. El problema era que per ser possible el manteniment de les infraestructures urbanístiques, aquestes s'havien d'haver dut a terme i l'Ajuntament les havia de rebre un cop acabades.
Perquè la urbanització estigués en condicions de ser rebuda per l'ajuntament, l'1 de juliol de 2000, el consistori i l'Entitat Urbanística d'Urbanització Mas Pere van signar un conveni. Aquest conveni determinava les obres que calia fer i n'establia el sistema de finançament. En concret, es parlava del repartiment de les despeses mitjançant contribucions especials.
Aquest conveni es va incomplir, per la qual cosa en la data fixada judicialment la urbanització no estava en condicions de ser rebuda per l'Ajuntament.
L'Entitat Urbanística de Conservació va ser imposada pel Pla general de Calonge, que l'any 1986 va assumir el Pla parcial de Mas Pere de 1979. El 1989 es van aprovar els estatuts d'aquesta entitat. Consegüentment, l'ajuntament en aquell moment va considerar acabada la urbanització, ja que les entitats urbanístiques de conservació sempre han tingut com a objectiu conservar i mantenir l'obra urbanitzadora fins que sigui rebuda finalment per l'ajuntament. El primer establiment dels serveis corresponia als promotors de la urbanització, a qui l'Ajuntament, al seu dia, no va exigir el compliment de les obligacions urbanístiques.
Per valorar l'actuació de l'Ajuntament, el Síndic entén que no es pot obviar la complexitat de la problemàtica de la urbanització Mas Pere. Tot i aquesta complexitat, però, l'Ajuntament de Calonge no podia actuar al marge de les seves pròpies decisions i dels compromisos contrets davant els propietaris per mitjà del conveni esmentat. L'Ajuntament tampoc no podia eludir la seva responsabilitat, derivada de la pròpia passivitat davant dels incompliments dels promotors originaris de la urbanització i de la manca d'execució del conveni subscrit pels representants municipals. Per aquest motiu, en aquell moment el Síndic va suggerir a l'Ajuntament que reconsiderés la perspectiva des de la qual afrontava el problema i que intentés trobar una solució respectuosa amb els interessos dels propietaris.
L'Ajuntament va acceptar de forma parcial el suggeriment: D'una banda, va considerar que l'única forma de regularitzar la urbanització era redactar el Projecte de reparcel·lació, exigir les cessions i elaborar el Projecte d'urbanització, és a dir, començar de nou tot el procés per regularitzar el sector; i d'altra banda, l'Ajuntament estava disposat a respectar l'aportació del 15% del total de costos d'urbanització, d'acord amb el conveni de 1998.
Finalment, el Síndic va reiterar a l'Ajuntament que cerqués una solució en què intervinguessin forçosament tots els agents implicats per raó de la seva responsabilitat en el procés.
Segons l'informe que l'Ajuntament de Calonge ha tramés al Síndic, el consistori ha dut a terme les següents actuacions per tal de regularitzar Mas Pere:
- El 30 de setembre de 2008 es va modificar el Pla general respecte de la unitat d'actuació Mas Pere per tal de canviar el sistema de gestió urbanística al sistema de reparcel·lació amb la modalitat de cooperació. En aquesta modalitat, segons la llei, les persones propietàries aporten el sòl de cessió obligatòria i gratuïta i paguen les obres d'urbanització, les quals són executades per l'Ajuntament.
- El Projecte d'urbanització, necessari per determinar i planificar la implantació dels serveis, es va aprovar el novembre de 2009.
- Per resolució del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de l'1 de juliol de 2010, es concedeix una subvenció per regularitzar la urbanització a l'empara de la Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
Així doncs, el Síndic comprova que l'Ajuntament, encara que lentament, ha anat actuant en la línia del que va suggerir l'any 2005. Tot i això, aquesta institució reitera el seu suggeriment i adverteix l'Ajuntament que continuï liderant el procés de regularització de Mas Pere.