La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució dictada per l'Ajuntament de Palamós en data 9 d'agost de 2011 que desestima la reclamació de responsabilitat patrimonial que va presentar per la caiguda que va patir en un carrer del municipi el 19 d'agost de 2010, a causa d'una peça d'un panot que estava més aixecada que la resta.
En primer lloc, el Síndic destaca que, des d'un punt de vista formal, manca el preceptiu tràmit d'audiència. L'article 11 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat, estableix que un cop instruït el procediment, i immediatament abans de redactar la proposta de resolució, aquest s'ha de posar de manifest a la persona interessada. Quan es notifiqui a les persones interessades la iniciació del tràmit d'audiència se'ls ha de facilitar una relació dels documents que consten en el procediment, a fi que puguin obtenir còpia dels que estimin convenients, i se'ls ha de concedir un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze per formular al·legacions i presentar els documents i justificacions que estimin pertinents.
Per tant, aquest tràmit s'havia de portar a terme un cop obtinguts els informes dels serveis tècnics municipals competents, per comprovar la veracitat dels fets al·legats i valorar l'estat del paviment i la possible relació de causalitat entre aquest i el resultat danyós.
En segon lloc, l'Ajuntament ha desestimat la reclamació de la persona interessada perquè considera que no hi ha relació de causalitat entre els danys reclamats i el funcionament normal o anormal d'un servei municipal.
Tot i això, un cop estudiada la documentació de què es disposa, el Síndic constata que ha quedat acreditat que hi havia una rajola aixecada en el lloc concret de la caiguda, tal com confirma l'informe de data 27 d'agost de 2010 de la Policia Local de Palamós. D'acord amb aquest informe, el Síndic considera que hi ha elements suficients per considerar que el mal estat del carrer és un dels causants de la caiguda, tot i que hi podrien haver confluït d'altres factors (com ara un possible dèficit d'atenció de la víctima, etc).
En aquest sentit, la concurrència de culpa de la víctima amb un deteriorament del paviment no exonera de responsabilitat l'Administració, encara que sí que ha de moderar les conseqüències indemnitzatòries. Així ho assenyalen, entre altres, les sentències del Tribunal Suprem de 5 de desembre de 1997 i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 10 d'abril de 2006.
Fetes aquestes consideracions, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Palamós, d'una banda, que retrotregui les actuacions efectuades al tràmit d'audiència, per tal que la promotora de la queixa pugui tenir coneixement dels diferents informes que consten en l'expedient administratiu, i efectuar, si així ho considera, les al·legacions que cregui convenients; i de l'altra, que, amb independència de la pràctica del tràmit d'audiència, tingui en compte a l'hora de dictar la resolució que no s'ha produït en aquest cas un trencament absolut del nexe causal, sinó que es tracta d'un supòsit de concurrència de culpes que demana un repartiment de la càrrega indemnitzatòria.