El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'actuació del Col·legi d'Advocats de Tarragona en un tema d'una denúncia a una advocada.
Exposa que per mitjà d'escrit de 22 de març de 2011 va presentar una denúncia davant del Col·legi d'Advocats contra la lletrada que li havia estat designada. En resposta al seu escrit, va rebre una comunicació del Col·legi en què se l'informava de l'arxivament del seu expedient atès que es va considerar que l'actuació de la lletrada havia estat correcta.
En data 27 de juny de 2011, el promotor va tornar a presentar al col·legi un nou escrit en el qual mostrava la seva disconformitat amb la resposta rebuda i, en conseqüència, demanava que es dictés una resolució motivada en el seu cas.
Tot i això, l'única resposta que ha rebut del Col·legi ha estat un avís de recepció del seu escrit.
El Síndic recorda que els col·legis professionals, com a corporacions de dret públic, estan subjectes a les lleis de procediment administratiu, i entre les normes reguladores del procediment hi ha les que obliguen a la motivació de les resolucions administratives i a la informació dels recursos que s'hi poden interposar.
En aquest sentit, l'article 54 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix quan els actes administratius han de ser motivats. En el mateix sentit, l'article 22.c) de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que les decisions de les administracions públiques han d'estar motivades amb una referència succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la identificació de les normes aplicables i amb la indicació del règim de recursos que escaigui.
En seu col·legial, la Normativa de l'advocacia catalana, que va ser declarada adequada a la legalitat per Resolució del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya JUS/880/2009, de 24 de març, preveu en l'article 88.f) que les persones sotmeses a un procediment disciplinari tenen dret a obtenir una resolució motivada del procediment que inclogui una valoració de les proves practicades, especialment d'aquelles que constitueixin els fonaments bàsics de la decisió, de la fixació dels fets, la infracció o les infraccions que s'hagin comès i la sanció o les sancions que se li imposen, o bé la declaració de no existència d'infracció o de responsabilitat.
Per tant, les resolucions dictades en ús de les funcions públiques atribuïdes per la llei, sempre han de ser degudament motivades, motivació que, en cas d'arxivament, pot indicar de manera succinta els motius pels quals no es determinen indicis de responsabilitat disciplinària ni d'infracció deontològica. La motivació també fa referència a la identificació de l'anomenat peu de recurs, en què s'indiquen els recursos, tal com preveuen els articles 89.1 de la Llei 30/1992 i el 22.c) de la Llei 26/2010.
L'exigència de motivació no constitueix un requisit merament formal sinó de fons, sense que es pugui complir amb fórmules convencionals, sinó donant la raó plena del procés lògic i jurídic que determini la decisió. Segons la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional, la motivació ha de ser-hi per al coneixement necessari de les persones interessades i per a la possible defensa dels seus drets, perquè només expressant les raons que justifiquin la decisió és quan l'interessat pot al·legar tot el que convingui per la seva defensa.
Finalment, el Síndic recorda que el Codi de bones pràctiques administratives aprovat pel Síndic de Greuges, en el punt relatiu al deure de motivació, estableix que: ?L'Administració ha de reflectir els fonaments de fet i jurídics i també els elements essencials del procés seguit per assolir una decisió administrativa concreta. L'Administració ha de motivar els actes per garantir el dret de les persones a conèixer les raons seguides per entendre una decisió i perquè els òrgans jurisdiccionals, quan sigui pertinent, puguin fer-ne el control o la fiscalització corresponents.?
Segons tot el que s'ha exposat, el Síndic conclou que la decisió que va prendre el Col·legi d'Advocats de Tarragona en aquest assumpte no s'ajusta a les exigències de motivació previstes legalment i, en conseqüència, no ha quedat garantida la seguretat jurídica de la persona interessada, que no ha pogut conèixer de forma motivada la resolució acordada.
Per tot això, el Síndic demana al Col·legi d'Advocats de Tarragona que d'ara endavant tingui present aquestes consideracions en les resolucions col·legials que es dictin en ús de les funcions atribuïdes per la llei.