El promotor mostra la seva disconformitat per les obres sense llicència fetes en un local de venda de plats precuinats amb servei de restaurant de Mollerussa.
Arran de la denúncia presentada per la persona interessada, l'Ajuntament va emetre el corresponent informe tècnic que va constatar que l'establiment no tenia concedida cap llicència d'obres. Per aquest motiu, es va obrir l'expedient corresponent de protecció de la legalitat urbanística per resolució de data 22 de maig de 2008.
A l'escrit de queixa, la promotora també hi fa constar les molèsties per sorolls de l'activitat, en particular pels crits i el volum del televisor.
L'Ajuntament de Mollerussa ha tramès un informe juntament amb una certificació tècnica que assenyala, de forma genèrica, que les instal·lacions i l'activitat en qüestió compleixen tots els requisits ambientals exigibles, i una acta d'inspecció que considera no necessari efectuar cap comprovació del nivell sonor generat pel funcionament de l'activitat. L'informe assenyala que l'aparell de televisió que hi ha a l'interior és de tipus domèstic amb altaveus integrats, per la qual cosa es diu textualment que "[...] es va considerar que la seva posada en funcionament no crearia cap afectació del nivell d'emissió sonor per aquest focus". El consistori també indica que no hi ha cap acta de la Policia Local que hagi estat emesa per molèsties per sorolls des de l'any 2009.
Amb relació a això, el Síndic formula les consideracions següents:
Primera, la llicència municipal específica o el permís municipal ambiental, que la Junta de Govern va atorgar el 19 de juny de 2008 per desenvolupar l'activitat objecte de la queixa, subjectava el funcionament al compliment de les prescripcions indicades a l'informe-proposta de resolució dels serveis tècnics ambientals, les quals es van incorporar com a part integrant de la llicència. Entre aquestes prescripcions hi havia les relatives a la protecció del medi ambient, i dintre d'aquestes es fixava el compliment d'uns determinats nivells sonors -amb relació als quals el Síndic ja va comunicar en l'escrit de sol·licitud d'informació que no s'ajustaven, perquè eren menys restrictius, als que fixava la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
Segona, la mateixa llicència estableix que "en cas d'afectacions al veïnat per sorolls, fums i olors caldrà fer controls periòdics realitzats per una entitat ambiental de control, amb la presència del tècnic municipal, per aplicar les mesures correctores que siguin necessàries".
Tercera, com a actuacions de control inicial que calia fer abans de l'inici de l'activitat, s'establia que el titular havia de presentar la certificació acreditativa de l'adequació de l'activitat al projecte i la llicència específica, amb certificació específica de no afectació al veïnat de la xemeneia. L'acta de control inicial havia de verificar també aquest extrem.
Quarta, la certificació tècnica no fa cap referència a la comprovació que hauria d'haver-se fet per assegurar la no afectació al veïnat de la xemeneia, com tampoc no ho fa l'acta d'inspecció per a l'avaluació del control inicial.
Cinquena, el 22 de gener de 2009 el promotor de la queixa va denunciar les molèsties per sorolls. Tanmateix, un mes més tard, el 26 de febrer de 2009, es va fer constar que la Ponència Municipal d'Avaluació Ambiental havia avaluat favorablement l'actuació de control inicial de l'activitat.
Sisena, l'Ordenança municipal en matèria de sorolls i vibracions estableix que les denúncies donen lloc a l'obertura de les diligències per comprovar la veracitat dels fets denunciats (article 11) i que per obtenir la llicència d'activitats de serveis o comercials cal justificar el compliment dels valors guia d'immissió establerts a la zona (article 19).
A partir d'aquestes consideracions, s'arriba a la conclusió que:
Primer, l'Ajuntament no ha dut a terme cap actuació per verificar els fets denunciats i determinar si els nivells d'immissió sonora en l'ambient interior generats per l'establiment dins l'habitatge de la persona interessada es mantenen dins dels valors fixats a la Llei 16/2002 i en el Decret que la desenvolupa.
Segon, la llicència d'activitats s'ha atorgat sense que es justifiqués el compliment dels valors guia d'immissió i, per tant, sense que l'Ajuntament fes respectar la normativa de què s'ha dotat.
Tercer, ni la certificació tècnica aportada ni l'acta de control, tal com s'han emès, justifiquen el compliment de les prescripcions per a la protecció del medi ambient a què estava subjecta la llicència.
Quart, no és possible que mitjançant pautes d'actuació i condicions de subjecció que després no es verifiquen es pugui concloure, sense cap més tràmit, l'adequació de l'activitat a les exigències legals i, encara més, quan hi ha hagut denúncies.
Per tot això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que, atès que manifesta que no té constància de més denúncies per sorolls de l'establiment, es posi en contacte amb la persona interessada perquè aquesta confirmi la resolució del cas. En cas contrari, és a dir, si el promotor manifestés que les molèsties per sorolls es mantenen, s'hauria de de dur a terme un mesurament que segueixi el protocol per determinar els nivells d'immissió que fixa la normativa vigent, sens perjudici de poder demanar el suport de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Posteriorment, l'Ajuntament de Mollerussa ha comunicat que des de 2009 fins ara no té constància de cap altra denúncia per les molèsties per soroll provinents de l'activitat de venda de plats precuinats amb servei de restaurant. Alhora indica que la persona interessada té el domicili habitual fora de la població i que les persones que resideixen a l'habitatge contigu a l'activitat no han manifestat patir cap molèstia.
Atesa aquesta informació, el Síndic finalitza l'expedient.