Els darrers dos anys el Síndic ha rebut diverses queixes que qüestionen la nova determinació dels horaris de treball del personal estatutari que presta serveis en centres d'atenció primària i en un hospital públic. La nova distribució horària de la jornada de treball que s'imposa als treballadors comporta, a criteri de les persones reclamants, una modificació substancial de les seves condicions de treball i, en certes ocasions, un greuge comparatiu en relació amb les condicions horàries d'altres companys que presten serveis idèntics.
Un cop estudiat aquest assumpte, el Síndic ha arribat a les següents conclusions:
En primer lloc, l'aplicació del Pacte de la Mesa sectorial de negociació de sanitat de flexibilització horària dels equips d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (en endavant ICS) no s'ha respectat. La flexibilització d'horaris, que ha de ser el resultat d'una planificació de la distribució de la jornada, fonamentada en la voluntarietat, no s'està seguint. Una causa que pot explicar la manca de respecte del Pacte pot ser la indeterminació que aquest pacte conté quan es remet als acords voluntaris dels professionals amb el director de l'equip d'atenció primària, ja que es desconeix com s'han d'adoptar.
En segon lloc, la direcció de les àrees d'atenció primària, sense negociació, ha implementat el torn lliscant per substituir la distribució de la jornada fonamentada en dos torns fixos, de matí o de tarda, ja sigui amb una aplicació gradual d'aquest horari al nou personal que s'incorporava al servei, ja sigui a tot el personal. Cal tenir en compte que quan el que es produeix és una alteració de l'estructura general de torns o una nova distribució horària de la jornada més enllà d'una modificació puntual estem davant d'una matèria objecte de negociació col·lectiva.
En tercer lloc, la potestat d'autoorganització és la que permet a la gerència o a la direcció del centre dictar instruccions per articular l'activitat dels serveis i optimitzar els recursos humans d'un servei públic tan sensible com és la sanitat. Ara bé, l'exercici d'aquesta potestat no es pot apartar de la regulació de la jornada i de la distribució horària que, prèviament, hagi estat acordada amb els professionals o, a manca d'aquest acord, del calendari laboral que hagi estat aprovat tenint en compte els criteris establerts en la normativa vigent dels equips d'atenció primària. La potestat autoorganitzativa de l'Administració no es pot invocar per fonamentar canvis substancials en la distribució horària, llevat dels casos en què les modificacions siguin necessàries per fer front a situacions puntuals.
I finalment, l'atenció a la salut que es presta des de les àrees d'atenció primària, en què s'ha d'aconseguir facilitar l'accés dels usuaris al servei en diferents franges horàries, no és extrapolable a l'atenció que han de donar els equips d'atenció primària penitenciària, per les pròpies característiques del centre des d'on es presta, la qual cosa justificaria un tractament diferenciat de la distribució de la jornada de treball.
Fetes aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament de Salut que impulsi una negociació amb les organitzacions sindicals per arribar a un acord que concreti la distribució horària del personal estatutari de l'ICS. Aquest acord, tenint en compte les particularitats de cada col·lectiu, ha d'incloure el personal sanitari dels equips d'atenció primària, el personal sanitari dels hospitals públics de l'ICS i el personal sanitari adscrit als serveis sanitaris penitenciaris i de justícia juvenil integrats a l'ICS.