El promotor de la queixa exposa que tot i es va dictar una ordre d'enderroc d'uns altells il·legals en un edifici de Tarragona, aquesta ordre encara no ha estat complerta. Segons diu, aquests altells van ser denunciats el 2003.
En l'informe de l'Ajuntament de Tarragona s'indica que mitjançant el Decret de 24 d'agost de 2012 es va informar els propietaris dels altells que havien d'enderrocar els dos altells il·legalitzables, i se'ls va donar tràmit d'audiència amb caràcter previ a l'ordre d'enderroc.
El Síndic ha constatat la lentitud amb la qual l'Ajuntament ha actuat davant d'aquestes obres il·legals. S'ha de tenir en compte que l'ordre d'enderroc és del 24 de febrer de 2003, que el 19 de gener de 2007 es va comprovar que no havia estat complerta i que l'agost de 2012 s'ha notificat als propietaris actuals.
En aquest sentit, el Síndic recorda a l'Ajuntament que la Llei d'urbanisme, quan parla de protecció de legalitat urbanística, posa l'accent en la intervenció dels ajuntaments per preservar el compliment del planejament, per evitar situacions fora d'ordenació i, en definitiva, per assegurar l'eficàcia d'aquest planejament, elaborat i aprovat d'acord amb l'interès general del municipi.
Una de les principals característiques que ha de tenir la intervenció dels ajuntaments en l'activitat d'edificació dels particulars per protegir la legalitat urbanística és la rapidesa de reacció i l'agilitat en la tramitació dels expedients, siguin sancionadors siguin de restauració de la realitat física alterada. Cal evitar que una intervenció poc curosa de l'Administració sigui la causant de la prescripció de l'acció de restauració de la realitat física alterada o de l'ordenament jurídic infringit, que permeti l'existència de situacions fora d'ordenació per l'incompliment de l'ordenament urbanístic en vigor. Cal recordar que la tramitació administrativa s'ha de fer d'acord amb els principis d'economia, celeritat, eficàcia, eficiència i simplicitat, i que cal preservar les garanties i els drets de defensa de les persones interessades.
Atès que l'ordre d'enderroc va ser dictada el 24 de febrer de 2003, el Síndic assenyala que, d'acord amb el que disposa l'article 207 del Decret legislatiu 1/2010, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d'urbanisme, les ordres de restauració prescriuen al cap de sis anys.
El Síndic també recorda que la Llei d'urbanisme preveu mecanismes perquè els ajuntaments puguin exercir aquesta activitat de protecció i assegurar l'eficàcia dels seus actes en matèria urbanística. Un d'aquests mecanismes és la col·laboració del Registre de la Propietat.
La suspensió d'actes d'edificació o d'ús del sòl sense llicència o sense ajustar-se a les seves condicions, l'acord d'enderroc i de restauració del sòl a l'estat anterior a l'execució de les obres que constitueixin una infracció i la resolució administrativa que acordi l'execució forçosa dels actes municipals poden ser objecte d'assentament en el Registre de la Propietat. Amb aquesta mesura no només es fa pública davant de tercers adquirents la situació urbanística de la finca sinó que es garanteix la subrogació d'aquests en les obligacions del venedor.
Així doncs, en virtut de tot això, el Síndic considera que l'Ajuntament de Tarragona ha de:
1. Valorar si l'ordre de restauració ha prescrit per la inactivitat de l'Ajuntament durant aquest temps. En cas que sigui així, el Síndic recorda que si han derivat perjudicis econòmics per algun particular afectat per aquestes obres, l'Ajuntament ha de rescabalar-lo en exercici de la responsabilitat patrimonial de l'Administració reconeguda per la Constitució i per les lleis.
2. Elevar al Registre de la Propietat la il·legalitat urbanística d'aquests altells, a fi i efecte d'advertir qualsevol possible comprador.
Amb aquest recordatori de deures legals, el Síndic finalitza la seva intervenció en aquest assumpte.