Atesa la complexitat dels canvis en el sistema de càlcul de la capacitat econòmica dels usuaris del serveis socials recollits a l'Ordre BSF/130/2014, de 22 d'abril, i tenint en compte que la seva aplicació podria afectar l'elaboració dels acords del Programa individual d'atenció (en endavant PIA), indispensables per a l'emissió de la resolució que reconeix el dret a uns determinats serveis o prestacions vinculades a la situació de dependència, el Síndic ha iniciat d'ofici aquesta investigació.
De la informació tramesa pel Departament de Benestar Social i Família se'n desprèn que a partir de l'entrada en vigor de l'Ordre BSF/130/2014, de 22 d'abril, s'ha homogeneïtzat la quantitat mínima garantida per a despeses personals per a tots els col·lectius que gaudeixen de serveis similars establerts en la cartera de serveis.
En aquest sentit, s'informa que a Catalunya, en comparació amb la situació de la resta de l'Estat, les persones amb discapacitat disposaven d'un 30% més de recursos que en altres territoris. Tot i això, quan es va posar en marxa el nou model regulat per l'Ordre BSF/130/2014, de 22 d'abril, es va detectar que hi havia determinats col·lectius que amb aquestes quantitats no podien desenvolupar la seva autonomia personal.
Per aquest motiu, amb la Llei de mesures que acompanya els pressupostos de 2015 (Llei 3/2015, de l'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, disposició addicional divuitena) es va determinar, en el sector dels discapacitats físics, retornar a la situació anterior, és a dir, a una quantitat mínima garantida del 30% de l'IRSC (199,19 euros mensuals).
També s'exposa que la disposició de l'Ordre BSF/130/2014, de 22 d'abril que complementa la disposició addicional divuitena de la Llei 3/2015, de l'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, no va arribar a afectar cap beneficiari de prestacions atès que no es va arribar a aplicar.
Tot i això, segons estableix la disposició addicional divuitena de la Llei 3/2015, d'11 de març, sobre el complement addicional a la quantitat mínima garantida per a despeses personals, per a persones menors de seixanta-cinc anys beneficiàries d'una prestació de servei no gratuïta d'atenció residencial per a persones amb discapacitat física, ?a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei i fins que no s'aprovi una nova disposició reglamentària, les persones menors de 65 anys beneficiàries d'una prestació de servei d'atenció residencial no gratuïta per a persones amb discapacitat física disposaran de la quantitat mínima garantida per a despeses personals establerta per l'article 6 de l'Ordre BSF/130/2014, del 22 d'abril, per la qual s'estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de servei no gratuïtes i de les prestacions econòmiques destinades a l'atenció a la situació de dependència que estableix la Cartera de Serveis Socials, i la participació en el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes, incrementada en un 10% de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya.?
S'estableix, doncs, un complement del 10% de l'IRSC sobre la quantitat mínima garantida per l'Ordre per a les despeses personals a les persones amb discapacitat menors de seixanta-cinc anys beneficiàries d'una prestació de servei no gratuïta d'atenció residencial. Aquesta norma estableix, també, que el complement es mantindrà fins que no s'aprovi una nova disposició reglamentaria sobre aquest assumpte.
En vista d'això, i a fi de garantir la seguretat jurídica en relació amb la regulació que va motivar l'obertura d'aquesta actuació d'ofici, el Síndic suggereix al Departament que adopti les mesures que consideri oportunes per tal de modificar l'Ordre BSF/130/2014, de 22 d'abril, per incorporar-hi la mesura correctiva que regula la disposició addicional divuitena de la Llei 3/2015, d'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives.