L'Ajuntament de Barcelona indica que es va comprovar que existia una coberta d'uralita i es va incoar un expedient d'inspecció. Però com que la construcció tenia una antiguitat superior a cinc anys, ja havia prescrit la infracció urbanística i es va arxivar l'expedient. Atès que no s’ha adjuntat la documentació sol·licitada, el Síndic no disposa dels actes administratius dictats que permetin estudiar amb deteniment l'assumpte. No obstant això, el Síndic manifesta el següent:
En primer lloc, segons la informació que s’ha aportat, no es desprèn que s'hagi dictat resolució de resposta expressa a l'escrit presentat per la persona interessada, de conformitat amb l'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. En cas que s’hagi respost de forma verbal la persona interessada, sense dictar resolució, el Síndic recorda que en el compliment de les funcions administratives, els procediments incoats i tramitats vers les persones interessades han de garantir els principis de seguretat jurídica i tutela efectiva pròpies d'un estat de dret. En aquest sentit, el principi d'audiència de les persones interessades i l'obligació de respondre de forma expressa els escrits i les sol·licituds presentats per aquestes persones té com a fonament garantir l'exercici efectiu del dret de tutela establert en l'article 24 de la Constitució espanyola, dret que, atès que és fonamental, es troba dotat d'una protecció especial per part de la resta de l'ordenament jurídic. Una de les manifestacions més important del dret de tutela esmentat és el dret d'obtenir una resolució fonamentada jurídicament, que permeti a la persona interessada impugnar la motivació de la resolució en defensa dels seus drets i interessos.
En segon lloc, un dels motius de queixa és el perill potencial que comporta per als veïns i els vianants la construcció que s’ha dut a terme, ja que a causa del seu estat de degradació hi ha risc de despreniment dels materials. En l'informe no es diu res en relació amb aquest fet, només es constata que ha transcorregut el termini de prescripció per incoar l'expedient de protecció de la legalitat urbanística corresponent. Això implica que la construcció es troba en situació jurídica de fora d'ordenació o volum disconforme i, per tant, sotmesa al règim establert en els articles 102 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, i 119 del Reglament que el desenvolupa. Així, només es poden autoritzar les obres de reparació que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació d'aquestes construccions i instal·lacions.
Alhora, tant la Llei del sòl com la normativa autonòmica en matèria d'urbanisme estableixen el deure general dels propietaris d’utilitzar conservar i rehabilitar tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions. Complementat pel Text refós, en els preceptes que concorden en aquesta matèria, s’imposen normes específiques en relació amb aquests deures, que segons una reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem, tenen com a límit o moment de cessament la situació de ruïna. El deure de conservació és una manifestació de la funció social de l'urbanisme i per tant, l'Ajuntament, com a ens titular, es troba obligat a exercir les potestats de control i d’intervenció que li atorga la legislació vigent per exigir el compliment dels deures generals esmentats. L'instrument establert a aquest efecte és l'ordre d'execució, que es configura com un acte de gravació que s'imposa als propietaris. L'incompliment de les ordres d'execució imposades habilita l'administració competent a l'execució subsidiària a càrrec de la persona obligada; a la imposició de multes coercitives, d'acord amb el que estableix l'article 217.2, que es poden reiterar fins que es compleixi l'obligació de conservació, i a la imposició de sancions urbanístiques de conformitat amb els articles 206.d) i 207.d) del Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya. Els propietaris estan obligats a la conservació, i més si la manca d'actuació pot causar un perill potencial per a la seguretat de les persones i els béns.
Per això, el Síndic suggereix que es doni resposta expressa a la denúncia urbanística presentada i que es notifiqui l'arxivament de les actuacions, per tal que la persona interessada pugui interposar els recursos que corresponguin. També suggereix que s’informi sobre l'estat de conservació, seguretat i salubritat en què es troba la construcció i que es dictin les ordres d'execució pertinents.