El promotor, com a representant d'un hotel, exposa la seva disconformitat amb l'expedient sancionador instruït i resolt per l'Ajuntament de Barcelona pel qual s'imposa una sanció econòmica a aquest establiment pel fet que aquest hotel causa sorolls molestos per aparells domèstics, fet que es considera tipificat a l'article 240.2 a) de l'Ordenança municipal per al medi ambient urbà.
Contra la resolució de sanció, la persona interessada va interposar un recurs d'alçada que el consistori va desestimar el 28 de setembre de 2010.
En vista de la informació de què es disposa, el Síndic formula les consideracions següents:
1. La conducta inadequada atribuïda al promotor de la queixa és una de les recollides dintre de la tipificació general de les infraccions (article 240), que és d'aplicació quan no sigui procedent cap de les tipificacions específiques que l'Ordenança recull. Tanmateix, l'article 244 de l'Ordenança recull una tipificació específica en matèria de sorolls i vibracions. Entre les conductes que tipifica s'hi descriu la de "pertorbar el descans i la tranquil·litat dels veïns, veïnes i vianants ". Aquesta infracció respon, però, a l'incompliment de l'obligació fixada a l'article 59 de l'Ordenança en matèria de veïnatge, quan l'apartat segon disposa que el soroll produït per les persones dins els seus habitatges tampoc no ha de destorbar les activitats a l'exterior o als edificis adjacents i, per això, estableix, com a normes que cal complir, que des de les 22 hores de la nit fins a les 8 hores del matí següent no és permès l'ús d'aparells domèstics excessivament sorollosos, instruments musicals, ni cants, ni activitats necessàriament sorolloses com ara les reparacions de materials, el canvi de mobles o qualsevol activitat que pugui pertorbar el descans dels veïns.
El soroll de l'extractor d'un aparell d'aire condicionat implica l'incompliment de l'article 57 de l'Ordenança, relatiu a aquests aparells. L'apartat tercer d'aquest article estableix que en edificis ja construïts, els equips d'aire condicionat, refrigeració o aireig, com ara ventiladors, extractors, compressors, bombes de calor i similars no han d'originar en els edificis contigus o propers nivells sonors i/o vibracions superiors a les que s'indiquen en els annexos de l'Ordenança.
Per tant, es conclou que la infracció imputada no s'ajusta als fets que han estat objecte de la denúncia. D'una banda, l'Ordenança conté una tipificació específica en matèria de sorolls i vibracions, per la qual cosa no sembla procedent imputar una de les infraccions que conté la tipificació general; i de l'altra, els extractors dels aparells d'aire d'un hotel no són aparells domèstics, que es defineixen com els que utilitzen les persones dins els seus habitatges. Els equips d'aire condicionat són unes instal·lacions que tenen una regulació específica en l'article 57 de l'Ordenança; regulació que supedita el bon funcionament de l'aparell al fet de no produir nivells sonors superiors als fixats als annexos de l'Ordenança.
2. A partir de la resolució del recurs d'alçada, es conclou que no figura en l'expedient sancionador prova suficient que s'hagi produït una conducta que superi els valors màxims fixats en els annexos corresponents de l'Ordenança. Quan la conducta sancionable es vincula a la superació de determinats valors sonors quantificables que no poden superar-se, cal aportar la prova objectiva, circumstància que l'Ajuntament no pot acreditar. En aquest sentit també es manifesta la Sentència núm. 65/1998, de 2 de febrer, repertori jurídic 1998/594del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (Sala Contenciosa Administrativa, secció 2a).
La butlleta de la Guàrdia Urbana no incorpora cap mesurament, sinó l'afirmació relativa al fet que es produeixen sorolls molestos per aparells domèstics, i indica que el causant del soroll és l'extractor de l'aire condicionat. En conseqüència, la conducta sancionada no s'ha pogut provar, ja que, segons l'Ordenança municipal, queda vinculada la molèstia als límits sonors que s'estableixen en aquest text normatiu, atès que aquests límits no han estat mesurats de forma objectiva.
Per tot el que s'ha exposat, el Síndic suggereix al consistori que:
En primer lloc, revisi i deixi sense efecte el procediment sancionador instruït i la resolució de la sanció dictada, i que retorni l'import de la multa en el cas que el promotor de la queixa ja l'hagi abonat.
I en segon lloc, verifiqui mitjançant els mesuraments sonomètrics apropiats, tot seguint les disposicions de la normativa acústica vigent, el funcionament correcte de les instal·lacions d'aire condicionat de l'hotel des dels habitatges que es puguin veure més directament afectats.
Posteriorment, l'Ajuntament de Barcelona indica que proposarà a l'òrgan competent la revisió de l'actuació administrativa als efectes de determinar si és procedent revocar la sanció imposada a l'empresa en qüestió d'acord amb els arguments i fonaments expressats pel Síndic de Greuges en la seva resolució.