La persona interessada es queixa de l'extinció de la renda mínima d'inserció. Exposa que els ajuts que rep són per cuidadora no professional d'una persona dependent, però no desenvolupa cap activitat professional per aquest concepte.
El Departament d'Ocupació i Empresa indica que, pel que fa a l'extinció de la prestació, acordada mitjançant una resolució de 12 d'agost de 2011, s'assenyala que aquesta decisió s'ha pres arran de la consulta de la base de dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social, ja que s'ha comprovat que la persona interessada cotitza pel conveni especial de cuidadors no professionals, amb una base de cotització de 748,20 euros mensuals. D'això, ?es dedueix lògicament que aquesta persona té cura de persones grans, motiu pel qual percep ingressos que no ha declarat.?
Arran de l'informe de l'Administració, el Síndic fa les consideracions següents:
En aquest cas, cal entendre que no s'ha produït cap modificació en la situació de la unitat de convivència o de les circumstàncies econòmiques des del moment de la concessió de la prestació a la persona interessada. Segons la informació aportada, un dels membres de la unitat de convivència és una persona dependent i percep una prestació per cuidador no professional en virtut de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Es desprèn de les dades facilitades que la persona interessada té assignades les funcions de cuidadora no professional, però això no implica que desenvolupi una activitat professional, ni tampoc que tingui ingressos no declarats com sembla que s'ha presumit en aquest cas. Cal recordar que, segons la legislació vigent en aquesta matèria, les persones que assumeixen les funcions de cuidador familiar o no professional de persones dependents estan incloses en l'acció protectora de la Seguretat Social, mitjançant la subscripció del conveni especial regulat al Reial decret 615/2007, d'11 de maig, pel qual es regula la Seguretat Social dels cuidadors de les persones en situació de dependència. Ara bé, això no suposa que la persona cuidadora desenvolupi una activitat laboral ni que percebi una retribució o que tingui ingressos per aquesta tasca, ja que la prestació per cuidador prevista per la Llei 39/2006 és una prestació de la persona dependent i no de la persona cuidadora.
De l'informe tramès sobre aquest assumpte, se'n desprèn que aquestes condicions i disposicions legals no s'han tingut en compte en el cas concret de la persona interessada.
Així mateix, el procés deductiu que ha donat lloc a la decisió d'extinció de la prestació no resulta adequat als principis que han de regir una bona pràctica administrativa i a les garanties exigibles al procediment administratiu.
L'Administració està obligada a comprovar que les persones beneficiàries d'una prestació d'aquest tipus compleixen els requisits establerts per obtenir i mantenir la prestació. Aquesta comprovació, però, s'ha de fer amb rigor i amb garanties suficients per contrastar la veracitat de les dades, sense que una deducció dels fets sigui suficient. La normativa que regula el procediment administratiu disposa que l'Administració que instrueix un procediment ha de dur a terme d'ofici els actes necessaris per al coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals s'ha de pronunciar la resolució.
En aquest sentit, el Síndic recorda al Departament d'Ocupació i Empresa la necessitat que en aquests procediments es respectin les garanties del procediment administratiu comú, i en particular, el dret d'audiència a les persones interessades. I, pel que fa al cas de la persona interessada, li suggereix que doni les instruccions oportunes perquè es verifiquin degudament les dades en funció de les quals es va extingir la prestació i es comprovi efectivament la concurrència o no dels requisits exigits per mantenir la prestació, i que resolgui el recurs interposat per la persona interessada al més aviat possible.