El promotor de la queixa, en representació d'una companyia mercantil, manifesta la seva disconformitat amb la proposta de liquidació de l'Agència Tributària de Catalunya corresponent a l'impost de transmissions patrimonials per la compra d'una finca en data 7 de setembre de 2007 que es va vendre sis mesos després. Exposa que aquesta proposta determinava que l'immoble tenia un valor de superior al valor que havia declarat l'obligat tributari.
Informa que en la comprovació de valors feta per l'Administració s'havia tingut en compte que la finca disposava d'un grau d'urbanització del 100%, cosa que el promotor nega. Per acreditar la falta d'urbanització de la finca, informa que es va personar a l'Ajuntament de Tordera perquè li certifiquessin l'estat d'urbanització de la finca i que a l'Ajuntament el van informar verbalment que aquella finca encara estava per urbanitzar. No obstant això, tot i haver demanat el certificat, encara no li ha estat emès.
En data 22 de març de 2011 va formular al·legacions en què exposava aquestes circumstàncies i a les quals adjuntava l'informe del Banc Santander Central Hispano que donava valor de venda per la part indivisa de la finca, el plànol urbanístic per poder identificar en condicions la parcel·la i la instància presentada a l'Ajuntament de Tordera en què se sol·licitava el certificat conforme actualment en aquesta parcel·la no està finalitzada la urbanització.
Tot i això, les seves al·legacions van ser desestimades perquè no quedava suficientment demostrat que la parcel·la no estigués urbanitzada, ja que era necessària l'aportació del certificat expedit per l'Ajuntament de Tordera, que el promotor no havia pogut aportar perquè l'Ajuntament encara no l'ha emès.
De l'informe de l'Agència Tributària de Catalunya de data 20 de març de 2013 es desprèn que d'acord amb les consideracions del Síndic, el Servei de Valoracions de l'Agència Tributària, després de confirmar les dades assenyalades en l'informe de l'Ajuntament de Tordera, va emetre un nou informe que rectificava l'anterior i considerava que el valor de la finca en la data de meritació era de 83.492,08 euros, en lloc dels 116.242 euros que s'havien determinat en el dictamen pericial inicial.
En aquest sentit, s'apuntava que atès que ?la nova valoració suposava una circumstància sobrevinguda que afecta una situació particular que posa de manifest la improcedència de l'acte dictat?, de conformitat amb l'article 219 de la Llei general tributària, en data 18 de març de 2013 l'oficina liquidadora de Pineda iniciava el procediment de revocació de la liquidació.
El Síndic posa en relleu que l'Administració tributària va desestimar les al·legacions que el promotor havia interposat contra la proposta de liquidació sense valorar l'al·legació d'aquesta persona en el sentit d'estudiar la conveniència d'efectuar una visita a la finca, o bé confirmar amb l'Administració local les dades a fi de contrastar-les amb les que s'havien tingut en compte en el dictamen pericial.
El fonament de l'Administració per desestimar les al·legacions del promotor era que no quedava suficientment demostrat que la parcel·la no estava urbanitzada i que era necessària l'aportació del certificat expedit per l'Ajuntament de Tordera per tal de poder efectuar una revisió de la valoració aplicant el tant per cent depreciatiu corresponent a la manca d'urbanització, quan el promotor ja havia al·legat que no l'aportava perquè l'Administració local no l'hi havia facilitat.
Cal destacar que una vegada el Síndic ha traslladat la informació urbanística de la finca objecte de la transmissió que li ha facilitat l'Ajuntament de Tordera, sí que s'han efectuat les comprovacions oportunes sobre el grau d'urbanització de la finca, quan l'Administració tributària ja hauria pogut fer aquestes comprovacions quan el promotor va presentar les al·legacions.
Així doncs, el Síndic recorda, amb caràcter general, que l'article 22 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, recull el dret dels ciutadans a una bona administració i, entre d'altres, inclou el dret a no aportar dades o documents que estiguin en poder de les administracions públiques o dels quals aquestes puguin disposar. El Síndic també recorda que les resolucions que dicti l'Administració han d'estar suficientment motivades, fet que no ha passat en aquest cas.
Arran d'aquesta queixa, el Síndic també ha detectat que seria convenient que quedés constància en el document de valoració del bé les dades tingudes en compte per determinar el grau d'urbanització, a banda del motiu pel qual per emetre el dictamen pericial s'ha considerat no necessari efectuar una visita a l'immoble.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Economia i Coneixement que adopti les mesures oportunes per evitar que es tornin a produir situacions com la que ha tingut lloc en l'expedient objecte d'aquesta queixa i, en concret, que:
1. En els casos en què l'Administració catalana utilitzi com a mitjà per comprovar el valor real dels béns immobles el dictamen pericial del tècnic de l'Administració, es faci constar en aquell dictamen les raons per les quals no es considera necessària la inspecció ocular de la finca, en els casos que sigui així.
2. Que es garanteixi que la persona interessada, en un procediment de comprovació de valors, no hagi d'aportar dades a l'Administració tributària que procedeixin d'altres administracions públiques, com s'ha requerit en aquest cas, i que l'Administració tributària dugui a terme les actuacions que siguin necessàries per resoldre les al·legacions de forma motivada i comprovi les dades que posa de manifest el promotor quan aquestes es poden obtenir de la mateixa Administració, a fi de garantir el dret del ciutadà a una bona administració.