La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'Ajuntament de la Bisbal del Penedès perquè ha girat al seu nom les quotes urbanístiques de la urbanització del sector La Miralba.
Segons la persona interessada, el 2 de gener de 2008, l'Ajuntament va aprovar definitivament el projecte de reparcel·lació de la unitat d'actuació La Miralba. En aquest projecte, però, no es va tenir en compte que determinades parcel·les de la urbanització no podien ser edificades perquè havien estat incloses en l'estudi informatiu de millora general i condicionament de la carretera C-51 en el tram Albinyana-Valls.
D'acord amb l'article 12 de la Llei 7/1993, de carreteres, vigent en el moment d'aprovació definitiva de l'estudi informatiu, els estudis informatius, una vegada aprovats definitivament, tenen la condició de xarxa viària bàsica i els municipis han d'adaptar el planejament urbanístic a les seves previsions.
El 9 de maig de 2008, la Direcció General de Carreteres va aprovar el projecte constructiu corresponent. Tot i això, l'Ajuntament de la Bisbal del Penedès, el mes de juny de 2008, va requerir als propietaris el pagament de la primera quota urbanística del compte de liquidació provisional de la reparcel·lació. El 25 de març de 2009 es van aixecar les actes corresponents d'ocupació de les finques afectades i es va efectuar el pagament o la consignació dels dipòsits i perjudicis per la ràpida ocupació, i es va transmetre la titularitat de les finques a la Generalitat.
Tot i això, el maig de 2010 s'ha requerit a antics propietaris d'aquestes finques el pagament de la segona quota d'urbanització.
En l'informe tramès per l'Ajuntament de la Bisbal del Penedès, s'addueix com a motiu per no traspassar a la Generalitat el càrrec de les quotes urbanístiques pendents, com a nou titular de les finques de la persona interessada, el fet que l'expedient expropiatori no pot modificar la normativa urbanística.
Respecte d'aquesta qüestió, el Síndic recorda a l'Ajuntament que l'article 38.2 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i el mateix article del text refós, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, preveu que ?els requisits per a l'alienació de finques i per a la subrogació de les noves persones titulars en els drets i els deures urbanístics de les persones propietàries anteriors s'han d'ajustar al que estableix la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions?.
En aquest sentit, la jurisprudència ha aplicat de forma reiterada el principi de subrogació dels nous titulars en les càrregues urbanístiques de les finques objecte de venda, i en contra del que es diu a l'informe de l'Ajuntament, determina que és l'adquirent el que pot reclamar al venedor els imports pagats en concepte de quotes urbanístiques en el cas que aquests imports no s'haguessin tingut en compte en fixar el preu de venda. En tant que l'expropiació forçosa de la finca no deixa de ser una venda, encara que amb caràcter forçós, en la qual es produeix una transmissió de la propietat a favor de l'administració, es pot aplicar el mateix principi.
La mateixa Generalitat, en el seu escrit de data 18 de novembre de 2010, posa de manifest la seva subrogació en les obligacions urbanístiques de la promotora de la queixa i demana a l'Ajuntament que alliberi aquesta persona de l'obligació de pagar la segona quota i les quotes successives del compte de liquidació provisional del projecte de reparcel·lació, i que notifiqui al nou titular qualsevol acte dictat amb posterioritat a la data d'inscripció en el registre de la propietat de la transmissió de la finca.
Per tot això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que atengui el requeriment de la Generalitat, que consideri aquesta administració subrogada en el lloc de la promotora com a nova titular de la finca, que alliberi la promotora del pagament de les quotes urbanístiques i que tingui com a part interessada la Generalitat de Catalunya en el procés de gestió urbanística.