El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la denúncia que li va imposar la Guàrdia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona en data 27 de juliol de 2012 per infringir l'article 48.1.6.D) de l'Ordenança municipal de medi ambient (?equip de música a un volum elevat, en un vehicle amb les finestres obertes?).
El Síndic va fer un seguit de consideracions a l'Ajuntament amb relació a la redacció de la butlleta de denúncia lliurada a la persona interessada, en què, malgrat que s'informa de la possibilitat reglamentàriament establerta de poder dur a terme un pagament bonificat del 75% de l'import de la sanció per la infracció comesa i es determina que la bonificació obeeix a l'assumpció de la responsabilitat i a la conseqüent finalització del procediment, també es fa esment a la possibilitat d'interposar un recurs d'alçada contra la denúncia.
En l'informe tramès per l'Ajuntament s'exposen les raons que justifiquen que, a diferència de la consideració que la persona interessada atorga a aquesta fórmula -que entén com una coacció al pagament ràpid amb la intenció subliminal que no s'interposi recurs- la voluntat de l'Administració és donar un tractament més beneficiós a la persona que voluntàriament reconeix haver comès una infracció i evita a l'Ajuntament la tramitació d'un procediment sancionador.
A diferència de l'actual regulació en matèria de trànsit, en què la norma estatal ha previst que el pagament bonificat del 50% de l'import de les sancions determina la finalització del procediment sense necessitat de dictar resolució i queda expedita únicament la via jurisdiccional, el cert és que l'Ordenança reguladora del procediment sancionador de Barcelona no elimina la possibilitat d'interposar recurs contra la denúncia, cosa que d'altra banda únicament es podria fer per la via d'una disposició legal.
Com bé admet l'Ajuntament, la rebaixa en l'import de la sanció a què dona lloc el pagament avançat no suposa en absolut cap disminució dels drets constitucionals i legals reconeguts a la persona que voluntàriament se'n fa responsable, però no és menys cert que l'Ordenança reguladora del procediment sancionador de Barcelona en l'article 42.2, a què fa referència la butlleta de denúncia, no recull de forma expressa el dret a interposar recurs contra la denúncia un cop es fa aquest pagament avançat.
Si bé el Síndic entén que amb caràcter general, i malgrat que no estigui expressament establert a l'Ordenança esmentada, els administrats poden remetre's a allò establert a la norma bàsica, i més concretament a allò establert a l'article 107.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, d'acord amb el qual contra les resolucions administratives i determinats actes de tràmit les persones interessades poden interposar el recurs administratiu escaient, el Síndic considera que caldria estudiar la conveniència de modificar l'Ordenança en el sentit d'establir-ho de forma expressa.
Certament, la possibilitat d'interposar recurs d'alçada malgrat haver efectuat el pagament avançat està recollida a l'actual redacció de la butlleta de denúncia, però el Síndic considera que si s'incorpora a l'Ordenança quedaria més garantida la seguretat jurídica entesa com a principi constitucional que assegura al ciutadà la certesa de la seva situació jurídica, certesa sobre l'ordenament jurídic aplicable i els interessos jurídicament tutelats.
En conseqüència, el Síndic recomana a l'Ajuntament de Barcelona que doni les ordres oportunes per tal que es modifiqui l'Ordenança reguladora del procediment sancionador de Barcelona pel que fa a la introducció expressa de la possibilitat d'interposar el recurs d'alçada malgrat haver efectuat el pagament avançat de la sanció imposada.