El promotor de la queixa exposa la seva disconformitat amb el fet que el consistori imputa, mitjançant contribucions especials, el 100% de les despeses d'urbanització d'una zona als propietaris actuals dels habitatges construïts, quan en virtut d'un conveni urbanístic signat entre l'Ajuntament de l'Aldea i l'antic propietari únic del sector, la corporació municipal es comprometia a executar el projecte de les xarxes d'aigua potable i clavegueram i també les obres d'obertura dels vials.
El Síndic no pot entrar a valorar el contingut del conveni urbanístic signat al seu moment entre l'Ajuntament i l'antic propietari únic pel que fa a la seva adequació a l'ordenament jurídic, ja que aquesta qüestió està pendent de resolució per part d'un tribunal contenciós administratiu.
Així mateix, tampoc no pot accedir a les peticions de la persona interessada per tal que l'Ajuntament es faci càrrec del pagament de les despeses d'urbanització, ja que aquestes són contràries a les determinacions del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, en què es recollia el règim jurídic vigent en el moment de la signatura del conveni i que establia la submissió tant dels particulars com de l'Administració al compliment de les disposicions sobre ordenació urbana contingudes en la llei, en els instruments de planejament i en les ordenances municipals.
No obstant això, el Síndic tramet diverses consideracions a l'Ajuntament de l'Aldea, entre les quals destaca que la titularitat del procés urbanístic, com a activitat d'execució del planejament, correspon a l'Administració, i en concret als ajuntaments. Així, tot i les fórmules participatives dels particulars en la gestió urbanística, no es pot oblidar que es tracta d'una activitat pública i que correspon a l'Administració la direcció i el control del procés urbanístic.
Les administracions han de restablir la seguretat jurídica, especialment necessària en un sector com l'urbanisme, cridat a satisfer necessitats de primer ordre i a complir principis constitucionals a fi i efecte d'evitar l'aparició de noves situacions fàctiques malauradament freqüents.
La patrimonialització de l'edificació està condicionada al fet que els terrenys integrin una ciutat apta per viure, per reunir les condicions físiques i jurídiques requerides legalment, o bé que aquestes es portin a terme a temps i amb les condicions previstes per l'ordenació territorial i urbanística i de conformitat amb la legislació aplicable.
Per això, el Síndic considera que no és acceptable la situació en què es troben els propietaris dels habitatges ubicats a la zona en qüestió, la qual està provocada en gran part per l'actuació de l'Administració, que ha permès la patrimonialització de l'edificació sense que els sòls tinguin la categoria jurídica de solar i sense que es garanteixi la simultaneïtat en l'execució de les obres d'urbanització.
A més a més, l'Ajuntament va adquirir compromisos per mitjà del conveni urbanístic signat, la legalitat dels quals és certament dubtosa, i el fet de no fer-los efectius ha provocat un reduccionisme de drets subjectius dels ciutadans, que la mateixa Constitució vincula directament a la regulació dels usos del sòl i al dret a un habitatge digne, de manera que es provoca un trencament del principi de seguretat jurídica i confiança legítima.