El promotor es queixa de la manca de resposta de l'Ajuntament de Vilallonga de Ter als diferents escrits que ha anat presentant entre els mesos de juliol i setembre de 2009.
En aquests escrits, la persona interessada comunicava al consistori les molèsties per sorolls que pateix des que el titular d'una hípica, situada al davant de casa seva, va instal·lar un electrogen, la qual cosa l'obliga a tenir-ho tot tancat des de les 10 del matí fins a les 21 hores, cada dia de la setmana, de maig a setembre. Aquest soroll el destorba a ell i a la seva família fins a tal punt que, segons comunica, ha decidit posar la seva casa en venda.
El promotor assenyala que el fet que no s'hagi practicat cap mesurament sonomètric a casa seva podria obeir al fet que l'Ajuntament no disposés dels mitjans tècnics per fer-ho.
L'Ajuntament de Vilallonga de Ter dóna compte del mesurament dut a terme al lloc on hi ha l'electrogen i en un lloc públic ubicat al costat de l'habitatge del promotor, i indica que el resultat oscil·la entre els 52-54 db i 58-60 db, respectivament.
Respecte a això, el Síndic recorda que la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, que la desenvolupa, constitueixen, a Catalunya, el marc legal de referència a l'hora de fixar les prescripcions que cal seguir per determinar, mitjançant els mesuraments corresponents, quins són els nivells d'immissió sonora a l'ambient exterior produïts pel focus sonor susceptibles d'ocasionar molèsties.
El procés que se segueix en la determinació dels mesuraments i les exigències que han de complir els instruments de mesurament i els de calibratge que cal utilitzar queda recollit en els annexos de la norma. En qualsevol cas, cal respectar, entre altres coses, l'emplaçament del mesurament, que ha de fer-se a l'habitatge afectat, col·locant el micròfon al mig de la finestra completament oberta de les dependències d'ús sensible al soroll, i els instruments per a la mesura han de complir les disposicions fixades a l'Ordre ministerial ITC/2845/2007, de 25 de setembre.
A partir del contingut de l'escrit municipal sembla que, d'una banda, l'emplaçament del mesurament no va ser l'apropiat i, de l'altra, no es pot tenir la certesa que els instruments de mesurament compleixin les prescripcions de l'ordre ministerial esmentada. Per poder afirmar si la instal·lació objecte de la queixa respecta o no els nivells màxims d'immissió fixats a la normativa vigent, cal que els mesuraments acústics compleixin amb les prescripcions legals.
Per a això, i atesa la complexitat de la metodologia del càlcul, és necessari que al darrera dels mesuraments i, especialment, a l'hora d'elaborar l'informe resultant, hi hagi un tècnic amb una formació especialitzada. Tot preveient aquesta situació, a la petició d'informació el Síndic ja va avançar i recordar la possibilitat que el consistori té de sol·licitar el suport de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Per les circumstàncies exposades, el Síndic suggereix que es faci un mesurament acústic des de l'habitatge del promotor, que segueixi les prescripcions fixades a la normativa vigent, com a resultat del qual s'emeti un informe tècnic que conclogui si la incidència acústica de l'electrogen supera o no els valors màxims permesos i que, en funció del resultat, s'adoptin les decisions pertinents.