El promotor, conductor habitual d'un vehicle del qual és titular la seva filla, mostra el seu desacord amb la tramitació contra ell de dos expedients sancionadors per part del Servei Català de Trànsit (en endavant SCT).
El primer expedient que es va tramitar correspon a la denúncia de data 15 d'abril de 2008 per no exhibir a l'agent de l'autoritat el document acreditatiu de l'existència de l'assegurança de responsabilitat civil obligatòria del vehicle.
El segon és conseqüència de la denúncia formulada en data 25 de juliol de 2008, en què s'imputa a la persona interessada una infracció per circular amb el mateix vehicle ja ressenyat sense tenir autorització administrativa com a conseqüència d'una inspecció tècnica desfavorable, sense haver acudit a l'estació d'inspecció tècnica de vehicles (en endavant ITV) o al taller de reparacions.
Un cop examinada la documentació tramesa per l'SCT en resposta a la petició d'informació sobre els intents de notificació de les diferents fases de tramitació dels dos expedients sancionadors, el Síndic fa les consideracions següents:
Pel que fa al primer expedient, es va intentar la notificació tant de la denúncia com de la resolució sancionadora al carrer, on el promotor té el domicili, però tot i que el servei de correus va fer constar a la notificació de la denúncia que la persona interessada era desconeguda, es va intentar fer a la mateixa adreça la pràctica de la notificació de la resolució amb resultat infructuós per absència.
Aquests intents es van dur a terme en dates 13 i 14 d'octubre de 2008 sense respectar, però, el termini establert legalment (article 59.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú) respecte de la reiteració de la notificació en una hora diferent dintre dels tres dies següents al primer intent.
Concretament, per sentència de 28 d'octubre de 2004 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, dictada en el recurs de cassació en interès de la Llei 70/2003, interposat per la Generalitat de Catalunya, es va fixar la doctrina legal següent: "Que, a efecto de dar cumplimiento al artículo 59.2, de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, reformada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, la expresión en una hora distinta determina la validez de cualquier notificación que guarde una diferencia de al menos sesenta minutos a la hora en que se practicó el primer intento de notificación".
Pel que fa al segon expedient, atès que la infracció detectada consistent a circular amb el vehicle s'imputa al titular del vehicle, la denúncia es va trametre al domicili de la filla del promotor en dates 13 i 14 d'octubre de 2008, a les 13.35 hores en ambdós casos, amb resultat infructuós per absència, sense respectar el termini establert legalment (article 59.2 de la Llei 30/1992) respecte de la reiteració de la notificació en una hora diferent dintre dels tres dies següents al primer intent.
De la mateixa manera es va actuar amb relació a la notificació de la resolució sancionadora, que es intentar infructuosament per absència en dates 28 i 29 de gener de 2009 a les 13.15 hores en ambdós casos.
En conseqüència, tot i que amb relació als dos expedients sancionadors l'SCT comunica que les notificacions es van dur a terme mitjançant publicitat edictal, el Síndic entén que no es van dur a terme les notificacions en la forma legalment prevista, la qual cosa va comportar una situació d'indefensió a la persona interessada, la qual es va veure privada del tràmit procedimental dintre del qual podria haver aportat les proves escaients en defensa dels seus drets i interessos.
El Síndic recorda que el Tribunal Constitucional (Sentència 158/2007, de 2 de juliol, entre altres) ha destacat l'exigència de procurar esgotar tots els mitjans de comunicació personal a les persones interessades, i a la notificació edictal li atorga el caràcter de remei últim de caràcter supletori i excepcional que requereix l'exhauriment previ de totes les modalitats aptes per assegurar en el major grau possible la recepció de la notificació per part del destinatari.
En aquest cas, la pràctica irregular de les notificacions i el seu resultat infructuós van donar lloc a la notificació edictal quan això hauria d'haver estat un remei excepcional.
En conseqüència de tot el que s'ha exposat, i atès que, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, són d'aplicació al procediment administratiu sancionador el dret a la defensa i el dret a ser informat de l'acusació, l'exercici del qual pressuposa que a la persona interessada en el procediment se li ha de notificar degudament la seva incoació, única manera en què podrà gaudir d'una efectiva possibilitat de defensa enfront de la infracció que se li imputa, el Síndic suggereix que es revisi el determini pres de sancionar les persones interessades i es donin les ordres oportunes per tal que s'anul·lin les sancions corresponents a aquests dos expedients.