La promotora de la queixa, de nacionalitat ucraïnesa, manifesta la seva disconformitat amb el fet que se la donés de baixa del padró d'habitants de la ciutat de Barcelona el 26 de desembre de 2009, malgrat haver estat vivint a la ciutat sense solució de continuïtat des que es va donar d'alta el 4 de setembre de 2007.
Atesa la situació exposada per la persona interessada, el Síndic entén que caldria tenir en compte el següent:
- L'apartat 4 de la Resolució de 4 de juliol de 1997 per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre l'actualització del padró municipal estableix que el criteri que ha de presidir l'empadronament d'aquestes persones ve determinat per la possibilitat o impossibilitat de trametre a la persona empadronada una comunicació a l'adreça que consti a la seva inscripció. L'aplicació d'aquest criteri determina que s'hagi d'acceptar qualsevol adreça en què efectivament visquin els veïns i que s'hagi de recórrer a una adreça fictícia en els casos en què una persona sense sostre resideixi habitualment en el municipi i sigui coneguda pels serveis socials corresponents.
En aquests casos, l'adreça de l'empadronament és la que assenyalin els serveis socials, ja sigui la del mateix servei, la de l'alberg municipal o la del punt geogràfic concret on el veí acostumi a pernoctar. No cal garantir que la notificació arribarà al seu destinatari; n'hi ha prou que sigui raonable esperar que se li pugui fer arribar en un termini prudencial.
- La Resolució de 26 de maig de 2005 per la qual es dicten les instruccions tècniques als ajuntaments sobre el procediment per acordar la caducitat de les inscripcions padronals estableix, en els apartats 7 i 8, que els ajuntaments han d'acordar la baixa per caducitat dels qui no hagin renovat llur inscripció transcorreguts dos anys des de la data d'alta en el padró o des de la data de la darrera renovació. El procediment s'ha de dur a terme mitjançant una resolució motivada de l'alcalde. Aquesta resolució ha de ser notificada de conformitat amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la data de la baixa és la corresponent a la notificació.
A partir d'aquí, el Síndic observa que l'Ajuntament de Barcelona va inscriure la promotora de la queixa en el padró el 4 de setembre de 2007 malgrat no tenir domicili fix. Aquesta inscripció va respectar les instruccions tècniques de la Resolució de 4 de juliol de 1997. Per tant, en certa manera l'Ajuntament havia de disposar d'alguna adreça on trametre les comunicacions a la persona interessada.
En cas que es confirmi això, tot i que el preavís de la caducitat als ciutadans estrangers no està recollit com a requisit obligatori ja que la caducitat pot declarar-se sense necessitat d'audiència prèvia a la persona interessada, el Síndic entén que l'Ajuntament hauria d'haver intentat trametre l'avís de caducitat a la promotora de la queixa per mitjà dels serveis socials. Tot i això, a l'escrit de 20 de juliol de 2013 es fa constar que l'Ajuntament no li va enviar l'avís perquè constava empadronada sense domicili fix.
La baixa per caducitat de la inscripció padronal per manca de renovació en el termini de dos anys es produeix per resolució motivada. Aquesta resolució ha de ser notificada, i la data de la baixa és la corresponent a la notificació. Per tant, en el cas que la notificació a la promotora no s'hagués pogut practicar malgrat els intents, calia haver-la efectuat per la via edictal, mitjançant els anuncis en el tauler d'edictes i la publicació en el BOP. En aquest cas, la data de la baixa hauria de ser la de la publicació en el BOP.
A l'escrit que es va trametre a la persona interessada el 20 de juliol de 2013 es fa constar que l'expedient de baixa va cloure amb la resolució de 26 de desembre de 2009. De fet, en el certificat d'inscripció padronal emès el 27 d'agost de 2012 a favor de la persona interessada es fa constar com a període de baixa per inclusió indeguda del 26 de desembre de 2009 al 8 de febrer de 2012.
Si tot això es confirma, sembla que no es van fer els intents de notificació ni la publicació edictal i que, per a l'Ajuntament de Barcelona, la data de la baixa en el padró seria la data de la resolució de 26 de desembre de 2009 i no pas la data de la notificació o de la publicació en el BOP.
D'acord amb l'article 58 de la Llei 30/1992, s'han de notificar a les persones interessades les resolucions i els actes administratius que afectin llurs drets i interessos.
La manca de notificació comporta una irregularitat substancial perquè minva la capacitat de defensa; és a dir, produeix una indefensió en la persona interessada que és causa d'anul·lació de l'acte administratiu, de conformitat amb l'article 63.2 de la Llei 30/1992 .
És per tot això que, llevat que l'Ajuntament acrediti que la resolució de baixa dictada el 26 de desembre de 2009 es va intentar notificar sense èxit en el domicili assenyalat pels serveis socials, el Síndic li suggereix que revoqui la resolució de baixa del padró de la persona interessada, a l'empara de l'article 105 de la Llei 30/1992, i que emeti un nou certificat d'inscripció padronal a favor de la persona interessada.