El promotor ha presentat una queixa envers Transports Metropolitans de Barcelona (en endavant TMB) per la manca de resposta a l'escrit que va presentar el 4 de març de 2009 davant l'oficina d'atenció al client d'aquesta empresa.
El promotor explicava que el 15 de desembre de 2008, després d'una inspecció de títols de transport, es va observar que la banda magnètica de la targeta que va posar a disposició de l'interventor (una T-Mes) estava recodificada i que, com a conseqüència de la codificació incorrecta, la data final de validesa del títol era molt superior a la que li corresponia.
El promotor va presentar al·legacions contra la percepció mínima imposada per TMB en què adduïa que no havia fet ús de la T-Mes el mateix dia de la compra, sinó més endavant, però que no recordava exactament quan. Posteriorment se li va enviar per correu certificat amb justificant de recepció la resposta a les al·legacions presentades que havien estat estimades i, en conseqüència, no va haver d'abonar l'import de la percepció mínima i se li va bescanviar la T- Mes per una altra amb 15 dies de validesa.
En el seu escrit, el promotor exposava que no estava d'acord amb el bescanvi del seu títol de transport defectuós per un altre de tan sols 15 dies, i demanava una indemnització pels danys i perjudicis que aquest defecte en el títol li havia causat.
Un cop estudiada la informació tramesa per l'Administració i la que ha aportat la persona interessada, el Síndic fa les consideracions següents:
Certament, segons disposa l'article 52 de la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, les persones usuàries del servei de transport públic de viatgers subjecte a règim tarifari han de disposar, per a accedir a aquests serveis, d'un bitllet o d'un títol de transport adequat de conformitat amb les condicions aplicables en cada moment.
En aquest cas, el títol estava recodificat, per la qual cosa el Síndic entén que no s'ha pogut concloure que el títol hagi estat manipulat o falsificat, que hauria estat un dels supòsits d'ús indegut del bitllet i hauria donat peu a iniciar un procediment sancionador.
Segons exposa TMB, la codificació incorrecta feia que la data final de validesa del títol fos molt superior a la permesa i, alhora, l'empresa no podia determinar quan es va començar a utilitzar el títol de transport esmentat. D'altra banda, no consta que el promotor aportés cap prova que permetés determinar quan va començar a utilitzar la targeta.
Així, doncs, si no és possible resoldre la controvèrsia entre ambdues parts pel fet que no s'arriba a un acord de quants viatges s'havien de retornar al promotor i, alhora, calia determinar si la persona interessada tenia dret al rescabalament que demanava, hagués estat idoni sotmetre la controvèrsia a la Junta Arbitral de Consum que, mitjançant laude, hagués pogut decidir si era procedent o no la reclamació que la persona interessada presentava.
Certament, el promotor va sol·licitar al seu dia sotmetre el conflicte a la Junta Arbitral de Consum, però mitjançant un escrit presentat davant la Junta Arbitral de Consum de Barcelona l'1 de setembre de 2009, Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA es va oposar a l'arbitratge per manca de competència objectiva de la Junta Arbitral, tot demanant que es declarés la no-admissió a tràmit de la reclamació i que se n'acordés l'arxivament.
Cal tenir present que, en el cas que ens ocupa, TMB va comunicar a la persona interessada per mitjà d'un escrit de data 13 de gener de 2009, que s' havien acceptat les al·legacions que havia presentat al seu dia envers la percepció mínima que li havia estat imposada per aquests fets, per la qual cosa s'havia produint l'arxivament de l'expedient.
Així doncs, amb la informació de què es disposa, no es pot concloure que els fets sotmesos a arbitratge portin causa en una sanció derivada de la comissió d'uns fets que constitueixen una infracció administrativa sobre els quals, certament, no es pot disposar lliurement. Per això, si la sanció mai no es va arribar a imposar, no es pot concloure que els motius d'oposició a l'arbitratge que va adduir l'empresa siguin conformes a la realitat ni a l'objecte de l'arbitratge proposat.
Així doncs, i pels fets anteriorment exposats, el Síndic no pot concloure que l'actuació de TMB hagi estat adient a l'hora de solucionar la controvèrsia a través de l'arbitratge de consum, per la qual cosa suggereix retrotraure les actuacions al moment anterior a la presentació de l'oposició de TMB a l'arbitratge de consum per tal que, si escau, es pugui resoldre la reclamació en el marc del procediment d'arbitratge.
Per aquest motiu, el Síndic comunica a TMB que també s'ha adreçat a la Junta Arbitral de Consum de Barcelona, a la qual ha traslladat el contingut d'aquesta resolució i ha suggerit que es torni a comunicar a TMB l'existència de la reclamació de la persona interessada per tal que se segueixi el procediment de forma correcta i, si escau, s'emeti el laude en equitat o en dret que resoldrà la discrepància exposada pel promotor de la queixa.