Els promotors de la queixa exposen que el curs 2009-2010 el seu fill ja havia patit una situació de presumpte assetjament a l'escola i que malgrat que la situació semblava que havia millorat, en començar el curs següent el seu fill va tornar a patir la situació d'assetjament, la qual es va fer extensiva fins i tot a la família.
El Departament d'Ensenyament fa constar en la seva resposta la valoració que la situació s'havia normalitzat. Manifesta que els pares van informar que el seu fill era molestat pels companys però no fa esment a les agressions, als insults ni a la continuïtat d'aquests fets des del curs anterior.
Malgrat aquesta informació, el Síndic observa que no es dóna resposta a la seva petició d'informació atès que no es fa referència a cap de les qüestions plantejades per la família de l'alumne.
El contingut de l'informe aportat i la manca de resposta a les qüestions esmentades porten el Síndic a constatar la discrepància entre el que refereixen els pares de l'alumne i el que conté la informació facilitada. Si bé aquesta institució no és qui ha de definir una situació com la d'assetjament, de l'anàlisi de la informació el Síndic observa signes compatibles amb una situació d'assetjament escolar i no pot obviar la informació que els pares de l'alumne li van fer arribar respecte a la situació escolar del seu fill.
Així, considera que es constaten dos fets provats: En primer lloc, que un alumne ha estat patint a causa d'una situació escolar, ha requerit assistència psicològica i ha hagut de canviar de centre a meitat de curs. I en segon lloc, que l'escola no va adoptar mesures decidides per aturar aquest patiment ni la situació que el preocupava, no va activar el protocol per casos d'assetjament ni va demanar assessorament als serveis educatius corresponents.
Pel que fa a la situació actual de l'alumne, el Síndic és informat de la seva nova escolarització a una altra escola on evoluciona favorablement. Davant aquest fet, considera que l'alumne, amb bons vincles relacionals a l'escola, no hauria d'haver hagut de canviar-se de centre, sinó que caldria haver actuat per aturar la violència a classe, protegir l'alumne i fer possible la seva permanència en el centre.
Finalment, el Síndic entén que les actituds del centre docent i les expressions que va utilitzar (són coses de nens, cadascú té les seves coses, el normal és defensar-se de les agressions atacant, etc.) reflecteixen una manca de sensibilitat pel patiment dels alumnes, una manca de coneixement de l'assetjament i una manca de conscienciació sobre el dret de protecció dels alumnes per part dels docents envers les agressions dels companys. En aquest sentit, cal recordar el que estableix el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya, a més de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància respecte del dret dels infants a ser protegits dels maltractaments i del tracte indigne i de l'obligació de l'Estat d'intervenir per assegurar aquesta protecció.
En conclusió, un cop analitzat aquest cas es constata que tots els serveis educatius hi van intervenir però massa tard, i que una identificació ràpida, una major escolta dels pares i una major observació dels alumnes hagués pogut resoldre aquesta situació i evitar el trasllat de l'alumne presumpte víctima a una altra escola i el patiment d'altres alumnes del grup a causa de les burles i les agressions d'un grup de companys.
Per aquest motiu el Síndic suggereix al Departament d'Ensenyament el següent:
En primer lloc, que es treballi amb l'escola concertada la seva posició i les seves actuacions davant de situacions de possible assetjament.
En segon lloc, que es traslladi a aquest centre una còpia de les recomanacions fetes en l'informe sobre la convivència escolar elaborat pel Síndic.
I finalment, que se supervisi l'aplicació dels protocols d'actuació per casos d'assetjament escolar a l'escola concertada on han ocorregut els fets descrits.