El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el fet que no ha rebut la notificació del Servei Català de Trànsit (en endavant SCT) per identificar el conductor del vehicle de tres expedients sancionadors de trànsit.
Exposa que va rebre una multa per no haver identificat el conductor d'un vehicle sancionat, motiu pel qual es va posar en contacte amb l'SCT per dir que no havia rebut cap notificació i per comunicar qui era el conductor, i li van dir que tenia dues multes més que ja estaven fora de termini i que rebria pròximament al seu domicili.
En data 6 de juliol de 2012 va presentar un recurs de reposició contra les tres denúncies, en què demanava que es justifiqués documentalment els intents de notificació. Tot i això encara no ha rebut cap resposta.
En l'informe tramès pel Departament d'Interior s'informa que en els dos primers expedients el requeriment de dades de conductor es va intentar notificar a l'adreça que en la data de la denúncia constava en el Registre de Conductors i Infractors de la Direcció General de Trànsit (en endavant DGT), però que el justificant de recepció va ser retornat amb l'anotació de ?desconegut?. A continuació es va portar a terme la publicació del requeriment en el Tauler edictal de sancions de trànsit (en endavant TESTRA). El tercer expedient es va arxivar per resolució de data 17 de setembre de 2012.
Per tant, el Síndic considera que no són correctes les notificacions i que s'hauria d'haver fet un segon intent de notificació i deixar la publicació en el TESTRA com a última opció, un cop l'Administració hagués dut a terme sense èxit totes les diligències en la recerca de les notificacions personals.
En aquest punt, el Síndic recorda que l'article 59 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (en endavant LRJPAC) estableix que les notificacions s'han de practicar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància que la persona interessada les ha rebudes. Aquesta notificació ha de contenir tots els requisits exigits per l'article 58.2 de l'LRJPAC. Així, l'omissió d'un dels requisits provoca irregularitat de la notificació, que s'ha de considerar defectuosa.
A més, la jurisprudència del Tribunal Constitucional considera que quan l'Administració té possibilitats de conèixer altres domicilis del suposat infractor, cal notificar la proposta de sanció i la sanció a aquests domicilis, i no limitar-se a publicar-ho en els diaris oficials.
D'altra banda, la notificació mitjançant la publicació al TESTRA, és un mecanisme formal que no garanteix que la persona interessada tingui un coneixement efectiu de l'acte o de la resolució que l'afecta i, malgrat ser un mitjà de comunicació legalment admissible, únicament es pot utilitzar com a darrer recurs quan s'hagin esgotat les possibilitats d'aconseguir una notificació personal.
Per tant, el Síndic suggereix al Departament d'Interior que revisi la pràctica de les notificacions practicades en els expedients sancionadors del promotor de la queixa, atès que no consta que s'hagi fet cap més intent de buscar un domicili alternatiu al de la DGT a fi de practicar la notificació personal a la persona interessada abans de publicar la notificació al TESTRA, i que es deixi aquest opció únicament per al cas residual en què, un cop fetes les diligències d'investigació i recerca oportunes a fi de dur a terme la notificació personal, aquesta notificació no fos possible.