Els promotors de la queixa, llogaters d'habitatges dels edificis del carrer Doctor Wellington cedits per la Generalitat a la Universitat Pompeu Fabra (en endavant UPF), manifesten la seva disconformitat amb el retard a executar l'afectació dels seus habitatges prevista en el Pla especial de l'equipament docent del carrer del Doctor Wellington, aprovat definitivament per la Comissió d'urbanisme de Barcelona, el 17 de juny de 1992.
Segons exposen, el 9 de setembre de 2002, el Consell Social de la UPF, en vista de la proposta del rectorat de data 28 de juny de 2002 relativa a l'extinció de les situacions possessòries dels pavellons militars del carrer de Wellington, va acordar ?autoritzar àmpliament la rectora de la Universitat a iniciar i concloure els processos administratius necessaris que condueixin a l'extinció de les situacions possessòries actualment existents als pavellons militars del carrer Wellington, dins dels límits de les corresponents consignacions pressupostàries?.
Tant de la queixa de les persones interessades com de l'informe de la UPF se'n desprèn que una de les qüestions conflictives i rellevants és la controvèrsia quant al dret de les persones interessades a ocupar actualment els pavellons i, en conseqüència, a ser indemnitzats per l'expropiació d'aquest dret. La UPF considera que la normativa aplicable és la vigent en el moment de la mort del titular del contracte, el Reial decret 1751/1990, de 20 de desembre. En canvi, les persones interessades s'acullen als articles 6 i 10 de la Llei 26/1999, de 9 de juliol, que preveu la situació que en el moment de l'entrada en vigor de la Llei els fills del titular exercissin l'ús de l'habitatge. Val a dir que la Sentència 39/2013, de 7 de febrer, va considerar en aquell cas concret que el desnonament instat pel rector de la UPF era ajustat a dret.
Cal advertir que no correspon al Síndic determinar si els actuals ocupants dels habitatges ho són de dret o no, sinó que les persones interessades han de fer servir les vies de recurs que la llei posa al seu abast i, en tot cas, correspon a la jurisdicció competent resoldre-ho. El Síndic pot intervenir quan l'Administració impedeixi o dificulti a les persones l'accés a la justícia per defensar els seus drets o els seus interessos legítims.
En aquest sentit, els promotors de la queixa no poden plantejar els seus drets o les seves pretensions judicialment, atès que la UPF ni ha resolt els procediments de desnonament iniciats ni ha endegat l'expropiació corresponent. Més enllà de les converses que hagin pogut mantenir els seus representants amb la Universitat, no tenen cap mitjà procedimental per canalitzar la defensa dels seus drets ni dels seus interessos.
Encara que la UPF no exigeixi el pagament del cànon i actuï quan hi ha incidències, la situació de les persones interessades no deixa de ser precària, atès que està en mans de la UPF decidir quan s'inicia el procés de resolució dels drets i atès que l'entorn dels seus habitatges no reuneix condicions de dignitat. S'ha de tenir en compte que, tot i les actuacions que la UPF ha dut a terme per reparar i condicionar els edificis, es tracta d'immobles buits en bona part i, per tant, sotmesos a un procés d'envelliment i deteriorament més accelerat. Així mateix, la manca de veïns comporta problemes de seguretat a les persones que hi viuen.
A més, la manca de recursos al·legada per la UPF no pot servir de justificació per afectar les condicions de vida i el dret a l'habitatge, reconegut a l'article 47 de la Constitució, de les persones que ocupen aquests pavellons ni el dret a defensar els seus interessos legítims, de l'article 24 de la Constitució.
Tenint en compte tot això, el Síndic recomana que la UPF agiliti la seva actuació respecte dels últims ocupants dels habitatges en qüestió i que, mentrestant, mantingui amb la màxima cura les condicions d'habitabilitat dels edificis. També li demana que concreti el calendari de les actuacions que durà a terme.