La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la denegació de la seva sol·licitud d'una logopeda i una educadora amb coneixement de llengua de signes catalana per al seu fill, matriculat a una llar d'infants de Torelló.
Argüeix que la Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana, estableix en l'article 5 i en la seva disposició addicional segona el dret a tenir una educació bilingüe.
Dels informes del Departament d'Ensenyament i de l'Ajuntament de Torelló es desprèn que, en conèixer les necessitats educatives especials del fill de la promotora, la direcció de la llar d'infants va assignar al grup una mestra diplomada en educació especial amb un lleu coneixement de llenguatge de signes, que proporciona unes condicions d'escolarització que, en certa manera, s'ajusten a les previsions recollides en la Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana, que estableix el dret a tenir una educació bilingüe.
Addicionalment, el Síndic també constata que el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (en endavant CREDA) proporciona al centre una logopeda, que hi assisteix una hora diària de dilluns a dijous i que, a més d'atendre aquest alumne, assessora la mestra i la família i s'hi coordina. A criteri del Departament d'Ensenyament, aquesta proposta d'atenció del CREDA s'ajusta a les necessitats de l'infant i és respectuosa amb la sol·licitud d'educació bilingüe de la família.
Tot i això, sembla que el CREDA d'Osona no disposa de logopedes amb coneixements de llengua de signes. Aquesta circumstància podria comprometre tant el compliment de la Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana, com la qualitat de l'atenció de logopèdia prestada.
Davant d'aquesta situació, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament que asseguri la formació dels professionals dels CREDA en la llengua de signes catalana.