La promotora de la queixa exposa que viu en règim de lloguer en un habitatge propietat de l'Ajuntament de Barcelona, i manifesta la seva preocupació pel mal estat de conservació en què es troba.
Diu que l'any 2004 se'n va enfonsar una part i que els anteriors propietaris van iniciar la reparació de l'habitatge i de la finca, però no la van finalitzar. Per aquesta raó es van iniciar dos expedients sobre la conservació de l'immoble i les condicions d'habitabilitat dels pisos. A causa de l'afectació de l'immoble per un pla general metropolità, va ser expropiat per ministeri de llei. L'any 2013, amb una nova modificació del pla, aquesta finca ha quedat desafectada, tot i que segueix sent propietat de l'Ajuntament de Barcelona.
El 8 de gener de 2014, la promotora va fer un acte de compareixença acompanyada de la seva advocada, i va sol·licitar que de forma urgent es duguessin a terme actuacions de reparació i manteniment a l'habitatge. En cas que no fos possible, va informar que estava disposada a acceptar un reallotjament al barri de Sant Andreu en un pis amb unes condicions similars i amb una renda semblant a la que està pagant actualment.
L'Ajuntament es van comprometre a impulsar el procediment per tal que des de la Direcció de Patrimoni i des del Patronat Municipal de l'Habitatge es pogués donar una solució al problema exposat al més aviat possible. No obstant això, la promotora afirma que la situació segueix igual.
Un cop estudiat aquest assumpte, el Síndic ha suggerit a l'Ajuntament de Barcelona:
1. Que faci una visita d'inspecció de la finca en qüestió a fi de determinar l'estat actual de conservació i de manteniment en què es troba l'edificació i l'abast de les actuacions de rehabilitació i d'adequació que siguin necessàries per garantir un bon estat de conservació i d'habitabilitat de l'immoble i dels habitatges que l'integren.
2. Que, llevat que el manteniment de l'edificació sigui incompatible amb les determinacions urbanístiques que es derivin de l'actual planejament urbanístic, iniciï les actuacions oportunes per donar compliment als deures legals d'ús, conservació i rehabilitació que li corresponen com a propietari de l'edificació, d'acord amb el que estableixen l'article 197 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya, i l'article 93.1 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals, que determina que la titularitat dels béns comporta l'obligació de conservar-los i millorar-los.
3. Que, atès que a la promotora ja se li havia d'haver garantit el seu dret al reallotjament en el marc de l'expedient d'expropiació forçosa, i atesa la impossibilitat actual amb què es troba de seguir residint en aquest habitatge perquè no reuneix les mínimes condicions d'habitabilitat, l'Ajuntament iniciï les actuacions necessàries per garantir el reallotjament de la promotora en un habitatge alternatiu, ja sigui de forma temporal (mentre no hagin finalitzat les obres de rehabilitació i adequació del seu habitatge actual) ja sigui de forma definitiva.
Tenint en compte la situació personal de la promotora, d'edat avançada i amb arrelament al barri on ha viscut més de vuitanta anys i on viuen també els seus familiars més directes, el Síndic entén justificat que el reallotjament es garanteixi en el mateix barri i que l'habitatge de substitució sigui adient a la situació socioeconòmica de la promotora i la seva família.
4. Que, en la mesura que la solució a aquest problema requereix, possiblement, la intervenció de diversos departaments i/o organismes de l'Ajuntament de Barcelona, s'acordi una actuació conjunta i coordinada a fi i efecte de donar compliment als suggeriments anteriors i, sobretot, a l'hora de donar resposta expressa a la persona interessada, a la qual s'ha d'informar de les actuacions que l'Ajuntament tingui previst dur a terme.