En vista de la informació de què es disposa, el Síndic fa les consideracions següents:
1. Pel que fa la manca de resposta escrita a la petició de la persona interessada, el Síndic recorda a l'Ajuntament de Sabadell que, d'acord amb el Codi de bones pràctiques administratives impulsat per aquesta institució i posat en coneixement de totes les administracions públiques catalanes, l'Administració té l'obligació de donar resposta escrita a les qüestions que les persones li plantegin també per escrit, tant en el marc d'un procediment administratiu, com quan formulin suggeriments, propostes, queixes o demandes d'informació.
D'acord amb l'article 55 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, els actes administratius s'han de produir per escrit, si no és que la seva naturalesa exigeixi o permeti una altra forma més adequada d'expressió i constància.
Aquesta obligació no és més que una manifestació del dret a una bona administració, reconegut a l'article 30 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i regulat a l'article 22 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que inclou el dret a obtenir una resolució expressa. Aquesta resolució ha de ser notificada dins del termini legalment establert, és a dir, abans de tres mesos, d'acord amb l'article 42.2 de la Llei 30/1992.
L'article 42.7 de la Llei 30/1992 estableix que el personal al servei de les administracions públiques que tingui a càrrec seu el despatx dels assumptes, així com els titulars dels òrgans administratius competents per instruir i resoldre, són directament responsables, en l'àmbit de les seves competències, del compliment de l'obligació legal de dictar resolució expressa dins el termini.
En aquest sentit, el Síndic entén que no és un exemple de bona pràctica administrativa que el Departament de Comunicació contacti amb la persona interessada un cop transcorregut un any des que la Policia Municipal li va fer arribar els seus escrits i que el Síndic s'hi hagi interessat. Ni tampoc no ho és el fet que, al marge de la gestió telefònica duta a terme pel Departament per ser més àgil, no hi hagi hagut cap comunicació escrita adreçada a la persona interessada que documenti i acrediti aquesta actuació.
2. Cal distingir entre l'exercici del dret d'accés als registres i arxius administratius, d'una banda, i el dret a obtenir un informe específic elaborat ?ad hoc?, de l'altra.
L'article 69.1 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, estableix que les corporacions locals han de facilitar la més àmplia informació sobre la seva activitat. Aquest precepte es complementa amb l'article 70.3, que assenyala que tots els ciutadans tenen dret a obtenir còpies i certificacions acreditatives dels acords de les corporacions locals, i també a consultar els arxius i els registres en els termes que disposi la legislació de desenvolupament de l'article 105. b) de la Constitució.
En desenvolupament d'aquesta previsió cal remetre's a l'article 37 de la Llei 30/1992, en el qual es fixen els límits de l'exercici del dret d'informació.
D'una banda, l'article 37.1 estableix el dret d'accés als registres i documents, sempre que formin part d'un expedient que correspongui a un procediment ja clos en el moment de formular-se la sol·licitud. Tot i això, els documents que continguin dades relatives a la intimitat de les persones està reservat en exclusiva a aquestes. I l'accés a documents de dades de caràcter nominatiu -llevat dels de caràcter sancionador o disciplinari- només pot ser exercit pels titulars i aquells que hi acreditin un interès legítim i directe.
Si bé l'explotació estadística de les actuacions municipals, com la que és objecte de la petició formulada pel promotor, no és un procediment administratiu concret, si figurés, en canvi, en un registre de dades estadístiques s'hauria de poder facilitar sense necessitat d'haver d'acreditar cap interès, sempre que no contingués dades nominatives.
L'article 37.7 estableix que el dret d'accés ha de ser exercit pels particulars de manera que no es vegi afectada l'eficàcia del funcionament dels serveis públics, per la qual cosa caldrà formular una petició individualitzada dels documents que es vulguin consultar, sense que sigui possible formular una sol·licitud genèrica sobre una matèria. Quan els sol·licitants siguin investigadors que acreditin un interès històric, científic o cultural rellevant, es podrà autoritzar l'accés directe a la consulta dels expedients, sempre que quedi degudament garantida la intimitat de les persones.
D'altra banda, si la petició d'identificació del mitjà de comunicació per al qual treballa el promotor o l'acreditació del treball d'investigació que aquest realitza no són ateses pel promotor i l'Ajuntament estima que la sol·licitud cursada comporta que els serveis administratius municipals hagin d'elaborar expressament la informació, es pot dir que la sol·licitud no es pot entendre conforme a dret. I això és així perquè no hi ha cap norma legal o reglamentària que imposi l'obligació d'elaboració d'informes a partir de dades existents en els arxius. El fet que aquests informes s'elaborin o no és una qüestió que entra dintre de l'àmbit de les potestats de les autoritats municipals per organitzar i dirigir els seus serveis.
Per tot això, el Síndic recorda a l'Ajuntament de Sabadell el deure d'emetre i notificar la resolució que doni resposta a la sol·licitud d'informació formulada per la persona interessada, la denegació de la qual o l'accés parcial a la informació fruit de la ponderació prèvia de drets han de ser sempre motivats.